Vestir d’uniforme

Els uniformes són presents en la nostra vida més del que creiem, homogeneïtzant la diversitat i identificant jerarquies i subgrups dins d’ un col·lectiu homogeni.

Serveixen per ” uniformitzar “, unificar un grup de persones, fer que totes semblin iguals a través d’una aparença comuna. Alhora, tenen la missió de diferenciar un col·lectiu d’un altre.

Una de les seves utilitats més antigues és la militar doncs servia per diferenciar els exèrcits. Així els soldats sabien qui era del seu bàndol o de l’ contrari, per tant a qui havien de defensar o matar. Les equipacions en els esports tenen una funció similar encara lúdica: faciliten la distinció entre l’equip propi i el rival, tant als esportistes com als espectadors que ho presencien en un recinte a gran distància o ho veuen a la televisió.

Un uniforme pot donar informació de les diferències que hi ha dins del mateix col·lectiu, com ara les jerarquies. És el cas dels cossos de seguretat, tot tipus de policies i d’organitzacions jeràrquiques. Aquesta informació és molt útil tant per a les persones alienes al cos com per als mateixos integrants que així poden saber sempre la categoria de la persona que tenen davant.

A l’escola i a la feina.

Els uniformes escolars, en canvi, tenen la virtut d’evitar diferències massa evidents entre els nens, especialment ocultar el poder adquisitiu que es podria reflectir en la roba. Per aquesta raó, l’uniforme escolar en alguns països és obligatori i és el mateix en totes les escoles del país. S’intenta així reduir les diferències socials, almenys pel que fa a la imatge.

Al nostre país l’efecte de l’uniforme pot ser el contrari perquè no és habitual en l’escola pública. Sí en canvi, en alguns col·legis privats i en alguns d’elit i acaba sent, de vegades, un signe de classe social.

Molts pares el veuen avantatges d’un altre tipus, per exemple evitar discussions sobre el que es posen els nens i adolescents. A més, portar uniforme evita haver de pensar en quina roba comprar i, segons moltes famílies, representa un estalvi important. En contra hi ha l’argument dels alumnes que sovint reclamen el dret a triar el seu aspecte i a vestir també segons la seva personalitat o les seves preferències.

Els defensors de l’uniforme a la feina addueixen que transmet professionalitat.

Quan veiem  un professional amb uniforme rebem en una sola imatge diversos missatges alhora, i tots ells molt importants, que faran que ens dirigim a aquest professional d’una manera o d’una altra. Per l’uniforme sabem

  1. Quins són els valors de la companyia, que es transmeten a través dels colors i del disseny d’aquest uniforme, entre moltes altres coses.
  2. Que és membre de la companyia i això em dóna una certa tranquil·litat (si confio en la marca, és clar ).
  3. Que forma part d’un equip.
  4. Quin tipus de servei pot oferir.
  5. Quin és el seu nivell en la jerarquia.
  6. Em permet distingir aquests empleats d’altres clients com jo. Així no em confonc i sé a qui he de dirigir-me.

Hi ha moltes professions que han de vestir determinades peces per raons higièniques i de seguretat. Les pautes no només afecten la roba sinó també als cabells, les ungles i els complements. Aquest és el cas, per exemple, dels professionals de l’hostaleria o de la sanitat.

A més, en el cas dels metges, la bata ( o el ” pijama ” quan són al quiròfan ) dóna tranquil·litat al pacient i als familiars, inspira confiança. També els confereix una autoritat professional, especialment si han de donar un diagnòstic, instruccions de cures o fins i tot males notícies: l’uniforme juntament amb una identificació els acredita per dur a terme la seva tasca.

Uniformes voluntaris i obligatoris

Hi ha uniformes imposats que denigren qui els porta. El dels presidiaris, a més de complir amb tot el que hem dit anteriorment, serveix també per despullar d’identitat els presos, que passen a ser un nombre. Deixen tots els seus objectes personals i se sumen a un grup. En aquest cas és una forma de control i de pressió.

Altres indumentàries semblen voluntàries, encara que sovint s’adopten per la pressió social o del grup al qual volem pertànyer. El mimetisme en l’aspecte és una forma de no aixecar sospites, d’integració en un col·lectiu que fa del seu aspecte un senyal d’identitat. Aquest és el cas de determinats gremis professionals ( dissenyadors, informàtics, publicitaris, etc. ). O de ” tribus urbanes ” com els mod, skinheads, punks, etc.

La globalització fa que la forma de vestir occidental, bé en la seva versió més formal bé en la més casual, sigui cada vegada més acceptada en totes les cultures i especialment utilitzada en els negocis i en la política. Així, vestint uns estàndards d’aparença, adoptem una indumentària globalitzadora.

No obstant això, en els països occidentals, té lloc un fenomen paral·lel: la convivència de diferents religions i cultures en un mateix país o ciutat. És un repte de les societats avançades trobar la fórmula per poder conciliar una indumentària professional, amb els signes d’identitat individual i de grup, moltes vegades relacionats amb la religió o l’ètnia dels individus.

Puedes ver el vídeo de la sección de Comunicación no Verbal de vestir de uniforme