Si tu no et veus líder, els altres tampoc

Quan era una nena i volia controlar el meu germà (3 anys més petit que jo) o volia dominar en el joc amb les amigues, la meva àvia em deia “ets una sargento”. Evidentment, això sonava a gran defecte que havia de corregir. 

El més curiós és que la meva àvia materna era una dona recta, valent, amb autoritat i les idees molt clares. Potser jo estava aprenent d’ella. El meu avi era molt més dòcil i s’amotllava a tot. I crec que aquesta situació ha estat molt freqüent a la nostra societat. I es reflecteix amb frases com “qui porta els pantalons és ella” reconeixent una realitat, però no exempta de masclisme. 

Les dones han manat molt en l’àmbit domèstic i molts cops ho han fet a través d’un lideratge subtil, perquè era la única forma d’aconseguir el que volien. Però s’ha castigat la imatge de dona forta “té mala llet”, “mandona”, “sargento”, amb qualificatius que ens obliguen a interpretar papers més dolços, tendres, dòcils, especialment fora dels límits de la privacitat familiar. 

Per això, moltes dones encara avui arrosseguen inconscientment una idea d’elles mateixes i un estil de comunicació que no les permet que es vegin a elles mateixes com a directives o que no s’expressen amb la mateixa assertivitat que acostumen a fer els homes a l’empresa. 

Aquests dos factors, entre d’altres, influeixen en la permanència del sostre de vidre. Perquè ni nosaltres mateixes sentim el desig d’ocupar càrrecs directius, ni ens veiem en el paper ni desenvolupem les tècniques comunicatives per tenir més autoritat. 

 

És a dir, ni ens veiem liderant ni donem la imatge adequada per a què se’ns ofereixin llocs de responsabilitat. 

A això, podem afegir un excés de modèstia (no ens creiem mereixedores de l’ascens), una autoexigència molt alta (mai creiem estar preparades) o la por a provocar conflictes en l’entorn o fins i tot a casa (millor no destacar massa ni generar enveges). 

Hi ha molts factors externs que provoquen la desproporció en la presència de dones en les cúpules directives. Però també hem d’analitzar les causes que estan en el nostre propi comportament. D’allò que no som culpables, som víctimes. 

Per a superar aquests entrebancs hi ha un procés necessari: 

  1. Autoanàlisi 
  2. Definició d’objectius professionals  
  3. Canvi de comportament i d’estil de comunicació 

Això és possible i ens hem d’ajudar mútuament per a aconseguir-ho. 

Pots saber més sobre com optimitzar els teus recursos i augmentar el teu èxit professional en el meu blog  i al meu canal You Tube. En els meus cursos per a dones professionals i directives aprendràs tècniques de comunicació per tenir molta més visibilitat i autoritat en el teu lloc de treball i a superar les barreres que nosaltres mateixes portem dins.

Apunta’t aquí a la meva Masterclass per descobrir més.Apunta't aqui