Mirades indiscretes

No cal apropar-nos massa a algú o arribar a tocar-lo per envair el seu espai personal i resultar invasius. N’hi ha prou amb una mirada. Parlem de les mirades indiscretes.

 

mirada1

Foto: Pachakutik

Una mirada indiscreta pot ser la que observa a tercers per entrar en la seva intimitat, en la seva vida privada sense que aquests s’adonin. I d’altres vegades és indiscreta perquè qui mira no té cap cura ni cap pudor en observar a altres persones. Diríem que mira de forma impertinent o descaradament.

I és que necessitem mirar. L’ésser humà té una curiositat innata, vol saber com és el seu entorn, com són i com viuen les persones que l’envolten, si suposen alguna amenaça. Ens encanta saber la vida i les intimitats dels altres.

Aprenem a mirar socialment, és a dir, a mirar “educadament” a la infància. Els nens no tenen cap objecció a quedar-se mirant tot el que els sorprèn, el que es mou, el que és diferent. Si viuen en un país on la població és majoritàriament negra , es quedaran mirant a una persona blanca.

Es fixen en qui té algun defecte físic, alguna discapacitat… o que es comporta o vesteix d’una forma extravagant. I en aquest moment, l’adult que l’acompanya li diu “Deixa de mirar, no es mira així a la gent. Has de dissimular.” I a partir d’aquí aprenem, segons els patrons de cada societat, què podem mirar i quan. Forma part del procés d’educació, d’aquesta educació del comportament no verbal que tots rebem.

Si algú no ho aprèn no dominarà les pautes de la mirada social i això li pot provocar dificultats de relació. Algunes d’elles greus, perquè pot ser massa invasiu i provocarà desconfiança en els altres que poden reaccionar amb por o de forma agressiva.

Una mirada resulta invasora per la forma com mirem: analitzant, despullant, fins i tot jutjant. També ho poden ser per la intensitat quan el que mira es concentra en alguna cosa i sembla que té els ulls enganxats a allò que mira. I també per la durada o per la distància que hi ha entre l’observador i l’observat. Com més a prop estem, més invasiva resulta.

Posem exemples

Parts del cos
Mirar una part del cos d’atractiu sexual com els pits, les natges, les cames, etc. pot ser una intrusió molt desagradable per a qui la rep.
I és que el correcte, és mirar a les persones als ulls, especialment quan estem parlant amb elles o ens creuem en qualsevol passadís o al carrer. Una altra mirada indiscreta molt freqüent és la que algú et fa quan te’n vas i t’observa per l’esquena.

Cases i espais professionals
Quan arribo a una casa haig de mirar a la persona que em rep i no tot l’espai analitzant com és o com està decorat, etc. Fins i tot si em quedo sola en una habitació, evitaré estar inspeccionant. Si hi ha obres d’art, en canvi, puc mirar perquè precisament estan per exhibir-les i és una mostra de cultura i d’admiració per aquestes obres i un afalac al bon gust dels seus propietaris.

En una visita professional o una entrevista de treball
Mirem solament a les persones amb les quals ens creuem o interactuem. I als ulls! No observem a les persones que estan treballant en una gran sala ni mirem a través dels vidres dels despatxos o sales de reunions.

Als espais públics
Molta cura. Cal evitar fixar-nos en els viatgers d’un transport públic, o transeünts quan estem asseguts en un banc; o altres pacients amb qui coincidim en la sala d’espera d’un hospital. I el més delicat és a la platja pel fet d’anar mig despullat. De fet ens poden acusar de “tafaner” o “tafanera”.

Mirar el que escriuen altres persones
O el que es veu en el seu mòbil, tauleta o ordinador. El que escriu un metge o el que fa un empleat d’atenció al client. No és correcte anar xafardejant per damunt d’un mostrador ni estar pendent d’algú mentre està posant la contrasenya en algun aparell electrònic o en un caixer automàtic.

La mirada és una eina de comunicació fonamental, i com tants altres aspectes del comportament no verbal, també cal educar-la.

Si vols saber més sobre tipus d’intrusió pots consultar el Manual de la comunicación personal de éxito .

Entra al meu canal You Tube i mira el video “Miradas indiscretas” i d’altres relacionats amb el poder de la mirada.