L’enriquidora comunicació entre joves i gent gran

Potser per tradició, per complir o perquè ve de gust de veritat: aquestes són les festes més familiars de l’any. Tant, que rescatem els avis de la seva solitud, els traiem de les residències per unes hores i els asseiem a la taula on conviuran tres o quatre generacions de diferents branques familiars. Però, sabem involucrar-los en aquestes trobades? ¿Els fem participar de la conversa? ¿Els donem algun protagonisme en aquestes festes?

La solitud i l’aïllament són unes de les “malalties” que més pateixen les persones grans. El ritme d’activitat i la moderna organització familiar no són favorables ni a la vida en comú ni tan sols a compartir estones de conversa de qualitat. Alguna discapacitat mental o física, la dificultat per veure-hi o per sentir-hi, poden ser un factor més en l’aïllament. Però hi ha moltes persones grans que estan en plenitud de facultats i així i tot es queden al marge de les converses, rialles i bromes de tot el grup. I és que a més del salt generacional, l’anomenada bretxa digital acaba de separar persones que viuen en mons diferents tot i trobar-se sota el mateix sostre.

Aquesta bretxa afecta molt més que al maneig de les noves tecnologies, no és només qüestió de ser a les xarxes, utilitzar WhatsApp o manipular amb habilitat qualsevol aparell electrònic. La separació es crea també a partir dels continguts: sovint el seu coneixement o les seves vivències es perceben com desfasats i sense interès. Hem passat d’una cultura que respectava i valorava l’experiència de la gent gran a una cultura que exalta la joventut, la novetat, la tecnologia i la velocitat. De vegades ni tan sols l’estil de vida o els valors són comuns. No la sordesa sinó tota la resta són les causes reals de la incomunicació!

I aquesta situació és difícilment superable tret que en siguem conscients i ens esforcem a salvar aquestes distàncies a base d’una comunicació responsable, proactiva i empàtica.

La primera condició perquè aquestes persones grans se sentin bé entre gent més jove és demostrar-los que ni són una nosa, ni els ignorem ni volem que siguin diferents de com són. La comprensió i l’empatia són les bases per a qualsevol relació i en aquest cas consisteix a ser pacients i generosos. Serem capaços de conrear aquestes habilitats en la taula de celebració? Sabrem centrar l’atenció en allò realment important i no en el superflu? Més que regals i un menú abundant tots necessitem ser valorats. Els avis necessiten la nostra complicitat, la nostra atenció, l’afecte de tots.

Et proposo algunes accions per millorar el clima d’una trobada familiar i aconseguir que sigui una bona experiència per a tots:

Fomentar les relacions intergeneracionals

Pot ser molt pràctic des del punt de vista logístic organitzar la taula per edats i posar als nens en un extrem i als majors en un altre. Però l’ideal seria barrejar-los. És una bona oportunitat (i en algunes famílies es dóna poques vegades a l’any) perquè avis i néts estiguin a prop i reforcin els vincles emocionals. Per a això cal mentalitzar ambdues parts, especialment als petits i cal ensenyar-los com tractar la gent gran.

comunicació no verbal

Gaudir de les diferents etapes de la vida junts.

Els infants i els avis es necessiten mútuament, és una relació enriquidora per ambdues bandes. Cal facilitar i potenciar aquesta relació.

Temes de conversa

Durant les trobades sorgiran temes d’actualitat, política, esports, safareig familiar, feina, estudis … Els adults hem de vetllar perquè aquests temes siguin aptes per com més comensals millor. Si ens posem a parlar de feina i dels maldecaps que ens porta, serà un avorriment per a la majoria. Si parlem de futbol o de política, podem acabar discutint. Si centrem el tema en els estudis dels nois, potser estarem utilitzant un vocabulari incomprensible per part dels familiars. I no diguem si parlem de les últimes pel·lícules, telesèries o xarxes socials. En realitat, és possible que tots participem de la conversa sempre que tinguem en compte que caldrà explicar i aclarir moltes coses. La gent gran sol tenir curiositat pel nou i vol estar al dia, però de vegades el tema no li resulta familiar i li costa entrar-hi. Quan passa això, tendeix a desconnectar.

Hi ha estones per a tot i també perquè cada edat parli de les seves coses però hem de procurar que al capdavall de la festa no hi hagi hagut tres trobades paral·leles i que entre uns i altres només s’hagin intercanviat el petó d’arribada i el de comiat. Aquest no és el sentit del Nadal ni és un èxit que ens poguem anotar en les relacions familiars.

Un tracte afable i un llenguatge corporal càlid

Hem de procurar parlar amb afecte, mirant als ulls i escoltant atentament per demostrar interès per les seves coses, els seus temes, les seves preocupacions. No siguem a dos llocs alhora, no estiguem més pendents dels missatges del mòbil que de les persones.

comunicació no verbal

Adults i nens s’enriqueixen mútuament

El millor antídot contra la distància emocional és un llenguatge corporal càlid: el tacte afectuós, una mà sobre l’espatlla, una abraçada, un petó. I no siguem garrepes en carícies verbals: parlar-los en positiu, comentar el seu bon aspecte o elogiar alguna habilitat, iniciar converses que els puguin interessar … Recordem bons moments, parlem-li de coses positives, afalaguem-lo. Caldrà facilitar la comprensió, si cal: articular bé i parlar alt i poc a poc.

Tots els éssers humans, a qualsevol edat, necessitem les relacions socials, verbalitzar els nostres estats d’ànim, l’afecte dels nostres familiars i amics…

Una actitud atenta i afectuosa en aquests moments de convivència i celebracions és una forma d’agrair-los tot el que han fet per nosaltres i per la societat en què els va tocar viure. La història es nodreix del passat, sense passat no hi ha present; sense les generacions anteriors no seríem el que avui som. Només per això, cada persona gran mereix un enorme respecte.

No hi ha exemple millor, a més, per als nostres fills joves que la gratitud cap als nostres progenitors, per tot el que ens han donat, per tot el que han lluitat.

Les festes nadalenques són un bon moment per practicar aquest tracte proper i afectuós, però no són els únics moments de l’any en què convivim amb els nostres avis. Aquests consells són aplicables qualsevol dia i contribueixen a la salut física i mental dels nostres familiars més veterans.