La visibilitat de les dones i la comunicació en públic

En l’àmbit de la comunicació en públic, les dones encara no han assolit els nivells de presència i reconeixement que tenen els homes. En observar els oradors en convencions d’empresa, els ponents en els congressos o els conferenciants estrella en diversos àmbits professionals, veiem que la presència femenina és bastant reduïda.

En l’actualitat, l’exercici de la professió està també en mans femenines, però segueixen sent els homes els qui ostenten càrrecs directius o de gestió i els qui tenen més representació pública i per tant més visibilitat davant la comunitat científica.

La diferència de sous o la desigual participació en les tasques domèstiques són algunes conseqüències de tants segles de societat patriarcal i educació masclista però també, encara que menys coneguda, ho és la por a la visibilitat. Quan parlem de visibilitat, els homes encara juguen amb avantatge. Per a ells, exercir l’autoritat i expressar el que pensen amb fermesa són part de la seva manera de comunicar.

En els anys d’experiència en la formació i entrenament de professionals d’ambdós sexes, he constatat com les pors i les inseguretats d’homes i dones són diferents. Partim de la base que al nostre país la major part de la població se sent insegura quan ha de dirigir-se a una audiència: és natural si tenim en compte la nul·la educació rebuda en aquest aspecte. Però així com ells tenen pors derivades d’aquest desconeixement de la tècnica, elles tenen inseguretats més complexes i no només relatives a l’eficàcia de la comunicació.

Ells es preocupen per ser clars, convincents, aconseguir els seus objectius i obtenir el reconeixement professional consegüent a una bona intervenció. Per a una dona, hi ha més factors en joc. Primer, sobretot si és jove, haurà de demostrar que està capacitada per ocupar el seu lloc. A més, sempre planejarà el dubte de si el públic masculí la veu com una professional o només com un objecte de desig. I finalment, voldrà comunicar de manera ferma i convincent quan el model a casa i l’educació rebuda li han recomanat sempre que sigui discreta, elegant i femenina. Al llarg de la infància i la joventut se li ha repetit incansablement que una nena no ha cridar, no ha de dir segons quines paraules, ni s’ha de col·locar de determinada manera, ja que si ho fa, semblarà un xicotot.

Se’ns ha insistit que les dones aconseguim les coses amb mà esquerra que juguem amb astúcia, que fem dels homes el que volem encara que ells creguin que manen, però tot això es fa dissimuladament, a l’ombra. Hem escoltat centenars de vegades la frase: «Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona». «Darrere» és la paraula clau: ens han ensenyat a ocupar llocs secundaris o invisibles, ens han educat per a no fer-los ombra, per no robar-los el protagonisme i no tenir cap visibilitat fora de l’àmbit familiar i estrictament social. Podem arribar a ser necessàries, importants, però sempre com a suport cedint-li els focus a ell.

Els canvis socials i l’entrada massiva de les noies a la universitat ens han fet creure que les oportunitats ja són les mateixes, que les nostres famílies ens han educat igual que als nostres germans. Però podem dir que la majoria de professionals d’avui dia han rebut sense ser conscients, uns valors que han condicionat la seva seguretat a l’hora d’acceptar -o buscar proactivament- la visibilitat pública, el protagonisme, el lideratge, el reconeixement o l’autoritat.

Continuem reproduint el rol de «pilars» a l’ombra, exercint com tècniques, gestores o científiques excel·lents. Però a l’hora d’assumir les responsabilitats pròpies del líder, el camí ja no és tan fàcil.

La dona professional d’avui ha de prendre consciència i control de la seva forma de comunicar en públic, per deixar enrere un estil que sovint no és l’adequat per a la missió que té entre mans. Davant qualsevol tipus de públic, hem de transmetre una imatge professional, sòlida, ferma i que inspiri confiança. Perquè a ningú, ni a una, se li passi pel cap la més lleu ombra de dubte sobre els seus coneixements i les seves aptituds.