La cronèmica

Potser aquest és el moment per a molts de nosaltres, que reprenem l’activitat laboral, de revisar alguns hàbits que influeixen en la nostra relació amb els altres i en la nostra imatge professional.

No parlarem de gestos, ni de de roba ni de to de veu. Parlarem d’una part “invisible” i “inaudible” del comportament no verbal: l’ús del temps.

El concepte sobre el pas del temps, el seu ús i divisió en unitats, la distribució de les tasques o el temps que invertim en les relacions personals formen part del comportament no verbal i, com tots els altres aspectes d’aquest comportament, influeix en la nostra autoimatge, en la imatge que perceben els altres de nosaltres i, per descomptat, en la nostra relació amb el món. L’estudi de la concepció i de l’ús del temps que fa cada cultura i cada individu s’anomena cronèmica.

Aquest ús en gran mesura és cultural però també és un comportament individual que depèn de l’educació rebuda, la personalitat, l’entorn o el sexe.

Hi ha persones que inverteixen el seu temps a fer una sola activitat (monocronia) mentre que altres poden dedicar el seu temps a diverses tasques simultàniament (policronia). Aquesta característica determina perfils professionals diferents i, seran molt més eficaços en els seus llocs de treball, si es té en compte el tipus de tasca que han de desenvolupar. Hi ha persones que es poden concentrar durant hores en una tasca intel·lectual, manual o d’interacció social i donen el seu millor rendiment, sense fatigar-se; solen tenir un concepte lineal del temps. Altres persones, en canvi, són molt més flexibles, conceben el temps d’una manera més polièdrica i poden fer tasques molt diferents en lapses curts de temps, fins i tot diferents tasques alhora, com tenir una conversa telefònica, arxivar documents i estar pendent del que passa a l’oficina. Es diu que els nord-americans i els europeus del centre i nord del continent són molt més monocrònics que els llatins, per als quals, el temps és més elàstic i adaptable. Les cultures policròniques donen més importància a les relacions personals que a la productivitat, els terminis o la puntualitat.

Paradoxalment el ritme de vida occidental, enfocat a l’èxit professional i a la productivitat, està basat en unes pautes temporals monocròniques, però necessita la flexibilitat del sistema policrònic per tirar endavant en l’activitat multitasca a la qual s’enfronten moltes persones (especialment dones mares) per acabar una jornada laboral sense desatendre cap de les seves obligacions. És molt probable que una causa d’estrès en una societat com la nostra (que viu a la superposició dels dos sistemes temporals) sigui la necessitat de combinar les dues pautes de comportament, segons l’objectiu, el tipus de relació o moment del dia. Després d’estar treballant durant el dia de manera concentrada i amb total organització per complir un horari i uns terminis, potser ens costa relaxar-nos i dedicar tot el temps necessari als nostres éssers estimats, per escoltar, parlar o dedicar llargues mirades de comprensió i suport .

En el proper post parlarem de les diferències culturals en la percepció del temps i què implica en les relacions personals i professionals.