La comunicació no verbal a la família

Què poden fer els pares per desenvolupar en els seus fills el coneixement de la comunicació no verbal ?

Cada vegada som més conscients de la necessitat de potenciar les habilitats socials en els nostres fills perquè els facilitem així un valuós equipatge per al futur. I una de les destreses que formen part d’aquest conjunt de competències per a l’èxit és la comunicació no verbal .

No hi ha una única manera de fer-ho ni una metodologia predeterminada . Durant tot el dia tenim oportunitats per fomentar l’observació de les expressions dels altres, l’autoconeixement i l’ús conscient del llenguatge no verbal propi en els nostres fills, des dels primers dies de la seva vida .

A l’edat més primerenca , l’estimulació a base de jocs posa la base d’habilitats futures . El nadó pot reconèixer diferents emocions en l’expressió dels seus familiars i les imitarà de manera natural .

Durant tota la infància és important que els pares parlin de les seves pròpies emocions perquè el nen les pugui identificar ràpidament en els seus rostres. I també perquè així ell podrà parlar dels seus propis sentiments. Això facilita una correcta gestió emociona .

Podem aprofitar el temps lliure per potenciar més encara aquest potencial que té qualsevol nen.

Algunes propostes :

  1. Són divertits els jocs de mímica on cal representar un personatge secret (xèrif, mestre antipàtic, àvia afectuosa, etc.) Perquè els altres ho endevinin . Aquest joc es pot fer també interpretant situacions: m’han concedit un premi (he de expressar alegria i agraïment), m’han robat la biclicleta (sorpresa i enuig), veig un amiguet plorant i vull consolar-lo (s’acosta dolçament, empatitza, intenta animar …).
  2. Amb els jocs de teatre o de titelles, a part de l’expressió corporal, treballaran també els recursos de la veu. Atès que el llenguatge corporal està estretament relacionat amb el parallenguatge, és un recurs per desenvolupar les capacitats expressives dels dos llenguatges.
  3. Fomentar la conversa: un cop al dia és convenient compartir un àpat. Precisament al voltant de la taula es conreen habilitats molt necessàries en la seva vida professional i social futura. La conversa mentre mengem és un dels rituals socials més importants en la nostra cultura i, a part de les paraules, hi ha tot un comportament no verbal que cal dominar.
  4. Aprofitar els viatges o altres moments de lleure per xerrar. La xerrada distesa és una activitat plaent i exercita les capacitats de comunicació: expressió d’emocions, gestió de silencis, gestió del torn de paraula, interpretació correcta de l’expressió dels altres …
  5. Facilitar-los la participació en esdeveniments familiars i socials és un bon entrenament perquè se sentin cada vegada més segurs en societat. Com més exposats estiguin a les interaccions socials, més hàbils seran en el futur. En primer lloc perquè veuran els seus pares i germans grans en situacions reals. En segon lloc perquè és la forma d’aprendre sobre el terreny el que funciona i el que no en les relacions amb els altres. És important que tinguin l’oportunitat de cometre errors de relació social perquè és una aprenentatge d’un alt valor. Els evitarà cometre’n quan siguin adults i ja no puguin ser disculpats per això.
  6. Assistir a festes infantils, teatre, concerts, exposicions … fer visites culturals, alguna sortida turística, esdeveniments esportius. En totes aquestes situacions apareixen constantment ocasions per comentar l’expressió dels altres i per aprendre a expressar les seves pròpies emocions. Moltes vegades es tractarà precisament de controlar i reprimir les seves autèntiques emocions, desitjos o necessitats. Assistir a cerimònies formals els permetrà distingir el llenguatge no verbal en diferents registres , no és el mateix quan som a casa menjant una pizza amb els amics o quan anem a una cerimònia formal .
  7. Rebre convidats a casa, tant si són de la seva edat com si es tracta d’amics dels pares o de familiars, els permet relacionar-se amb persones de diferents graus de confiança, i amb desconeguts. És un bon entrenament per superar la timidesa que senten molts nens i adolescents.
  8. Per descomptat és molt important que es trobin en situacions que són també difícils per als adults: donar el condol, assistir a un funeral, etc. No els fem cap favor evitant-los aquests actes, al contrari: el dia que hagin d’enfrontar-s’hi no coneixeran els codis corresponents.
  9. Viatjar és una de les millors formes d’aprendre, de viure de primera mà altres costums, altres formes de ser i d’expressar-se. Passar del camp a la ciutat ja és una experiència i viceversa , perquè els comportaments tenen diferències importants. I és clar, viatjar a altres països i altres cultures ens permet conèixer altres formes de comunicar-nos no verbalment. Perquè el llenguatge dels gestos no és universal en la seva totalitat sinó que varia en cada cultura. Viatjar, a més de enriquir-los com a comunicadors, els farà molt més oberts i tolerants.
  10. També podem viatjar a altres cultures sense moure’ns del país. Relacionar-nos amb persones d’orígens diversos a l’escola, en els esports o en activitats del barri és una forma d’enriquir la nostra cultura no verbal.

Conclusió

L’aprenentatge del comportament no verbal en la infantesa ajuda a desenvolupar habilitats en tres grans àmbits de la vida :
gestió emocional
   • habilitats de comunicació
   • saber estar
Tots tres són fonamentals per a una vida adulta en plenitud amb un mateix i amb els que ens envolten.

Accede al vídeo de Para Todos la 2 sobre la comunicación no verbal en la familia