Estar a la defensiva és un mal negoci

Pots veure el vídeo de la secció de Comunicació no verbal de Para Todos la 2 29/4/14

El que fem en posar-nos a la defensiva és protegir-nos dels atacs dels altres, atacs que de vegades només són en la nostra imaginació.

Quan una persona ha de protegir-se tant és perquè se sent molt vulnerable, no confia en ella mateixa ni en els altres. Si no fos així no li caldria cap escut per anar pel món.

Com a estratègia puntual, un atac pot funcionar però si és habitual en el nostre comportament tindrem una actitud destructiva. De vegades les actituds defensives acaben sent agressives, fins i tot sense que hi hagi cap provocació.

Definitivament, estant a la defensiva no afavorim les relacions de qualitat i aconseguim que els altres es contagiïn de la nostra actitud. És a dir que estem provocant en els altres precisament el tipus de relació que volem evitar.

Una actitud corporal defensiva reflecteix una ment en actitud defensiva.

Per tant, ja podem preveure que serà difícil parlar amb aquesta persona, argumentar o convèncer-la. Veient aquests senyals, ens podem preparar per desarmar-la i amb el nostre llenguatge corporal conscient podem neutralitzar la seva actitud.

Podem apreciar dos tipus de comportament :

• Posicions de protecció

• Posicions d’atac

 Si només són defensives i no agressives es manifesten en què

• Hi ha una voluntat de separar-se de l’altra persona.

• Es posa distància a força de tenir barreres pel mig, com ara una taula.

Utilitzem escuts com els braços creuats o aguantem algun objecte davant del tronc.

• La mirada és escrutadora. Qui tem ser criticat està buscant en el rostre dels altres qualsevol indici que li confirmi les seves sospites.

• Expressió de desconfiança i preocupació a la cara.

• Rigidesa i tensió en el cos.

• Moviments ràpids i bruscos.

Les posicions d’atac, són amb el cap i el tronc cap endavant, utilitzant el dit amenaçador, les mans a la cintura, mirada fixa als ulls…

La veu també reflecteix aquesta actitud. Quan ens justifiquem tenim un to més feble, dubtem, ensopeguem… Però quan passem a defensar amb ira, apugem el to de veu, o utilitzem el sarcasme, en lloc de contestar assertivament en un to tranquil i serè. 

Si som nosaltres els susceptibles, quan ens sentim alterats o sospitem que una persona ens pot ferir, el primer que hem de fer és respirar profundament, guardar silenci i no precipitar-nos en les respostes. Evitem expressions d’enuig o de desconfiança. 

Si és l’altre el que té tendència a enfadar-se, el millor, per no entrar en conflicte és neutralitzar la seva actitud d’atac amb una actitud oberta. 

Estar a la defensiva impedeix l’escolta activa.

En una conversa que es va escalfant hem de tenir especial cura en no interrompre i escoltar atentament. Les persones que estan a la defensiva sempre s’ho prenen tot en clau d’atac i com a conseqüència, pensen més en com contestar que en el que els estan dient. Interrompen amb molta freqüència i pugen el volum de veu per fer-se escoltar més i mostrar més valor, més autoritat o tenir més raó. Desgraciadament estan mostrant tot el contrari. Podem contrarestar aquest estil de comunicació mantenint un to de veu amable i tranquil.

Tenir confiança en un mateix i creure en els altres fa que ens obrim a les relacions i això no és només en sentit figurat, també es reflecteix a la cara i al cos. L’actitud oberta i confiada permet que els altres s’acostin a nosaltres de la mateixa manera.