El rostre social: ¿educació o engany?

El rostre social és l’expressió facial que utilitzem per adequar-nos a cada situació de comunicació, segons les exigències socials o segons els nostres interessos, independentment dels pensaments o emocions que tinguem en aquest moment.

Per tenir controlat aquest “animal” que tots portem dins hem passat per un procés de socialització i de refinament que s’exerceix a diversos nivells:

  1. Capacitat racional per controlar els impulsos més primitius.
  2. Gestió de les emocions.
  3. Aprenentatge de normes socials de conducta que anomenem bones maneres, bona educació, urbanitat, cortesia o protocol.

Has après des dels primers dies de la teva vida a actuar tal i com intuïes que els altres volien que actuessis: per no tenir problemes, per ser acceptat, per seguir els patrons dominants, per no defraudar i per a que els altres se sentissin orgullosos de tu. Has estat modelat, “educat”, per socialitzar-te adequadament. Has construït el teu rostre social. Tots creem un repertori d’habilitats que ens permetran, com als camaleons, adaptar-nos a cada situació per tal de sortir no només indemnes de tota relació sinó també acceptats i, si pot ser, gloriosos. És qüestió de supervivència.

Quan l’utilitzes?

  • En una entrevista de feina, procures donar la millor imatge i transmetre seguretat encara que estiguis molt nerviós.
  • Si ets una persona molt tímida, al parlar amb algú que t’agrada, vols semblar simpàtic, decidit i segur de tu mateix…
  • Per respecte, no rius de la gent a la cara quan diuen un disbarat, s’equivoquen, cauen, etc.
  • En un ascensor o pel carrer poses una cara neutra quan no vols interaccionar.

¿Dissimular o maquillar les emocions és mentir?

La socialització exigeix ​​que camuflem molts dels sentiments que no podem evitar. Amb molta freqüència hem de mostrar-nos de manera diferent de com som. Les raons són tan variades com les situacions que les provoquen: aparentar una personalitat, dissimular una intenció, falsejar una relació, simular una emoció, etc.

Tots som mentiders. O, si ho prefereixes, tots som actors per necessitat. El nostre desig de ser acceptats ens condueix a maquillar, de vegades amb diverses capes, el nostre autèntic ésser.

¿Hipocresia o diplomàcia?

Fer sempre el que un vol, expressar sense filtre les emocions i dir sempre el que es pensa, sota l’argument de la sinceritat i l’honestedat, no és la millor manera de greixar la maquinària de les relacions socials i professionals i pot danyar les relacions personals més estretes.  La manca de control sobre el “rostre social” podria conduir-nos al fracàs professional i al rebuig social. Si no portéssim a terme molts dels esforços per camuflar les nostres emocions, potser la vida en societat seria insuportable.

Per això tots apliquem una certa dosi de “diplomàcia” en les relacions quotidianes: hem d’acceptar que tots som “mentiders” en major o menor grau.

Tot i això, pot ser bo trencar aquest comportament social…

  • Quan es vol expressar disconformitat clarament amb una situació i mostrar rebel · lia.
  • Per obrir-se emocionalment als altres en una circumstància important: no contenir les llàgrimes en un moment d’intensitat emocional.
  • Per apropar-se a les persones de manera autèntica i sincera en determinades ocasions.

Posar la cara adequada en cada situació segons les pautes socials i mantenint el respecte als altres és positiu per a una convivència agradable i en pau. Però podem combinar aquesta actitud social amb l’expressió sincera d’emocions que no danyin als altres i amb la pràctica d’una comunicació assertiva que ens permeti defensar opinions i interessos. Utilitzar la cara social no vol dir mentir clarament, sotmetre’s a tot ni reprimir totes les emocions.

Pots veure la secció de Comunicació no verbal de Para Todos la 2 on parlem del rostre social.