El llenguatge no verbal integrador

Quan ens relacionem amb persones amb diversitat funcional, o persones amb alguna discapacitat, acostumem a sentir-nos insegurs, no sabem bé com ens hem de comportar. Si no tenim costum de relacionar-nos amb aquestes persones, les nostres reaccions poden ser poc adequades: o les ignorem, perquè no sabem què fer o què dir, o les sobreprotegim, o destorbem sense voler o potser expressem una compassió indeguda.

S’ha de tenir clar que tots tenim habilitats en algunes coses i dificultats en d’altres, i que tots ens podem trobar amb un problema funcional en algun moment de la vida. La tecnologia cada cop ajuda més a suplir dificultats d’aquest tipus i brinda a aquestes persones l’oportunitat de poder portar una vida quasi igual a la majoria de la gent.

Per facilitar la integració de les persones amb diversitat funcional podem utilitzar un llenguatge no verbal integrador.

Persones cegues

En el cas de les persones cegues, molts pensem que és una bona pràctica i la bona obra del dia ajudar-les a creuar un carrer, però no és així: aquestes persones estan preparades per fer-ho pel seu compte, i en cas que necessitin ajuda ja ens en la demanaran. Sí que hem de procurar estar atents i no posar-nos al mig quan passin, i evitar dificultar-los el pas amb un carret d’anar a comprar, maletes, el cotxet d’un nadó, etc.

No hem d’adreçar-nos al gos pigall, ni parlar-li ni acariciar-lo, ja que està treballant i no s’ha de distreure. Està en joc la seguretat del seu amo, que l’haurà de castigar si no es comporta bé, i això pot alterar la seva relació tan estreta.

Cal tenir present que una persona cega no pot veure el nostre llenguatge no verbal, així que li mancarà molta de la informació que emetem habitualment. Les nostres paraules i el to de veu seran molt més rellevants que per una persona que hi vegi bé.

Per tenir una actitud integradora i facilitadora, quan parlem amb una persona invident és bo mirar-la a la cara encara que no ens vegi perquè notarà per la veu si estem atents a la conversa o no. És important descriure amb tot tipus de detalls allò de què parlem, o indicar a consciència les direccions, espais i moviments. Per exemple, no s’ha d’assenyalar en una direcció perquè no ho pot veure. Si vols indicar-li alguna cosa i necessites tocar-la, demana-li permís abans o avisa-la que ho faràs.

També podem comptar amb les persones cegues per activitats lúdiques i culturals, sense donar per fet que no podran participar-hi. Per exemple, si anem a un museu, per què no convidem a aquell company cec? Li podem explicar el que veiem i potser el que gaudirà més és de la sortida en grup i de la companyia de tots. En tot cas, ell ja decidirà si vol venir o no.

Persones sordes

El llenguatge corporal per les persones sordes és d’una importància vital. Independentment de la llengua dels signes, el llenguatge no verbal en general ofereix una gran quantitat d’informació. Com que no poden captar els matisos del to de veu, la nostra expressió facial, la nostra actitud corporal i els gestos els permetran saber en quin to estem parlant.

Hi ha molts graus de falta d’audició. Per facilitar la integració d’una persona amb dificultats auditives, hem de fer que ens vegi quan li parlem. I sempre hem de parlar cara a cara, si ho fem mentre duem a terme una altra cosa no ens podrà escoltar.

És molt important que marquem bé l’articulació de les paraules, encara que la interpretació labial no sempre és una solució. És molt important no cridar perquè quan ho fem el nostre llenguatge corporal pot resultar agressiu i a més no serveix de res si la capacitat d’audició és nul·la.

El tacte és important i la situació en una sala també. Si estàs parlant amb una altra persona, no et quedis enrere, avisa quan entris, evita els sobresalts, etc.

Altres casos de diversitat funcional

La majoria de persones que van en cadira de rodes són del tot autònomes. Per facilitar la integració d’aquestes persones hem de vigilar de no destorbar-les, no aparcar en les places d’aparcament que tenen habilitades, no entorpir-los el pas, etc. Els podem oferir ajuda però no prendre la iniciativa. I si hem de parlar una estona amb elles, ens asseurem en una cadira al seu nivell.

En el cas de persones amb alguna paràlisi en extremitats o que els falta una mà, cal actuar amb naturalitat. Hem de saludar-les encaixant l’altra mà o, si hi ha confiança, podem tocar-los l’espatlla. O també pot ser correcte saludar amb un somriure i unes paraules de cortesia.

Si estem amb algú a qui li costa expressar-se, per exemple per una paràlisi, cal tenir en compte que aquesta dificultat no li impedeix comunicar-se ni un problema en la parla correspon necessàriament a una limitació intel·lectual. Per tant, si és un adult no li parlarem com si fos un nen, i emprarem un to de veu normal perquè no és sord. És molt important respectar el seu ritme d’expressió, deixar que parli o s’expressi com pugui, sense aclaparar-lo i sense mostrar-nos impacients perquè acabi.

Decàleg per una societat més inclusiva i facilitadora

  1. No ignorar les persones amb diversitat funcional, només perquè no sabem com tractar-les.
  2. No observar-les com si fossin éssers estranys.
  3. No sobreprotegir-les.
  4. No compadir-les.
  5. No discriminar-les.
  6. No assetjar-les.
  7. No ridiculitzar-les.
  8. No infravalorar-les.
  9. No ignorar el seu problema. Per ells no és un tema tabú. Poden parlar-ne, fins i tot fer-ne broma, de la seva discapacitat. O lluir la seva pròtesi sense problema, per exemple.
  10. No donar per fet que no voldran o no podran participar en determinades activitats. Podem convidar-los i ja decidiran si els ve de gust.

 

snapshot

Si vols saber més sobre el llenguatge no verbal integrador, mira aquest vídeo del programa A punto con la 2 de TVE (6/6/16).