Detectar a temps la violència de gènere a través de les senyals no verbals

En aquest vídeo veurem els indicis no verbals més freqüents de la violència de gènere. Una bona part d’ells són comuns en la violència domèstica o en l’assetjament laboral o escolar. Però també veurem que hi ha molts comportaments característics de la violència masclista, l’anomenada violència de gènere, és a dir, la que exerceix un home cap a la seva parella dona.

Si bé la violència també pot ser verbal, – de fet, conviuen i de vegades són inseparables- la no verbal és més difícil etiquetar-la com a violenta, es tolera, fins i tot arriba a passar desapercebuda per la víctima i el seu entorn. Un insult o una humiliació amb la paraula són una mostra de maltractament i és clar per a tothom perquè la paraula és un codi compartit i, quan el significat és explícit, la intencionalitat és evident.

En canvi, en el terreny del no verbal, especialment en els inicis d’una relació, el maltractador pot actuar a força de posats, mirades, gestos, tacte, proximitat o distància física que són més difícils d’explicar per part de la víctima. També són més difícils de percebre per les persones de l’entorn. La víctima pot arribar a creure que forma part d’una comunicació normal i l’agressor sempre pot eludir les acusacions dient que són imaginacions de la víctima.

La major part de les dones que es veuen embolicades en una situació d’abús, al principi de la relació ho toleren o ho aprecien com a propi del comportament masculí, especialment si han crescut en un entorn masclista. Però aquests primers passos són solament el principi d’una escalada de violència que en alguns casos pot portar a la mort.

Malgrat la tasca de conscienciació i educació que es duu a terme des de molt diverses institucions, els casos de violència de gènere estan lluny de disminuir. I és alarmant que molts es donin entre joves, fins i tot adolescents, en les primeres relacions sentimentals.

Les primeres relacions de parella deixen en cada persona una experiència que condicionarà les relacions posteriors. S’assumeixen uns rols i una posició determinada en la relació i molt probablement s’aniran reproduint aquests patrons al llarg de la vida. Per això és tan important conscienciar des de l’adolescència de la importància d’una relació d’igualtat, de respecte i llibertat per a cadascun dels membres.

Ens podríem preguntar com li pot agradar a una noia o a una dona un home que limiti la seva llibertat, la maltracti psicològicament i fins i tot físicament. Vist des de fora sembla una cosa absurda. Però cal tenir en compte molts factors que condicionen tant el comportament agressor com la possibilitat d’acabar sent víctima. Un d’ells és que la violència no s’exerceix de manera clara i evident des del primer dia.

Al principi de la relació aquests nois solen ser afectuosos, atents, grans seductors. Els primers indicis van arribant a poc a poc quan sembla que la relació es va consolidant.  Algunes actuacions es poden confondre amb senyals d’amor o d’afecte, de protecció, però en realitat són senyals de voluntat de control, possessió o gelosia.

No s’arriba a la violència dels crits, els cops, les amenaces en el primer dia d’una relació. Abans d’arribar a aquest estadi hi ha hagut senyals de tot tipus que ens poden posar en alerta, tant si som la víctima com si som algú de l’entorn. Per això és fonamental llegir els missatges incipients, que solen ser no verbals.

Cal insistir en la necessitat d’una educació per a la comunicació no violenta, en la qual té un lloc destacat la comunicació no verbal, per evitar que hi hagi agressors i sobretot perquè les potencials víctimes no ho arribin a ser.

violenciaPtodosla2

Més sobre els gestos de la violència de gènere en aquest vídeo del programa A punto con la 2 de TVE (18/7/16).