Comunicació no verbal a l’escriptura

Hi ha comunicació no verbal també en els escrits?

En les relacions cara a cara, fins i tot en les telefòniques, disposem d’una gran quantitat d’informació via llenguatge no verbal que matisa, complementa o fins i tot contradiu el que diem amb les paraules. Què passa en l’escriptura? Com substituïm l’entonació, l’expressió del rostre o la gesticulació? Moltes vegades percebem la falta d’aquests missatges no verbals com una mancança del codi escrit.

Però la llengua escrita també transmet missatges més enllà del llenguatge verbal. Vegem com es cobreixen una bona part de les necessitats dels interlocutors per expressar actituds, estats d’ànim o intencions. 

1. Els signes de puntuació tenen com a missió, en part, donar una informació que en la parla oral realitza el parallenguatge.

  • Som a Para Todos la 2
  • Ens veurem, demà?
  • No m’ho puc creure!
  • No sé si aquest vestit és el més adequat…

Aquests signes, com veiem, no solament corresponen a l’estuctura sintàctica de la frase sinó que també indiquen entonació. 

2. Els recursos tipogràfics ajuden a completar la missió dels signes de puntuació i poden utilitzar-se de forma semblant a com utilitzem la veu per destacar determinat concepte o expressió. Per exemple, quan utilitzem negreta, és com si estiguéssim accentuant aquesta paraula amb la veu. I les cursives, per exemple, en determinades ocasions es poden utilitzar per indicar ironia.

  •  En el projecte estem implicats tots.

3. Les emoticones o “smileys”. Els signes de puntuació tradicionals com els d’exclamació i interrogació es queden curts i per això han triomfat les emoticones o els smileys, perquè ens permeten expressar els nostres sentiments d’una forma ràpida i gràfica.

: ) somriure
: ( tristesa o decepció
; ) picada d’ullet

4. L’aspecte general del text, que fins i tot abans de llegir-lo, transmet imatge i per descomptat, transmet la imatge de l’emissor. Presentació, espais, marges, distribució del contingut, tipus i grandària de lletra, etc. 

5. Cal·ligrafia en els textos escrits a mà: els grafòlegs poden dir molt més d’un text i del seu redactor que el que diu el text. Fins i tot qualsevol de nosaltres sense ser experts podem deduir molts trets dequi ho ha escrit: sexe, temperament, nivell d’educació, etc.

6. Correcció ortogràfica. La imatge descurada d’un text no afavoreix la imatge de la persona ni la seva imatge professional. Algú que projecta un powerpoint o envia un correu amb errors ortogràfics, causa una impressió poc professional.

7. El tipus de mitjà que utilitzem per comunicar-nos per escrit. No és el mateix comunicar una notícia per whatsapp, que per carta, correu electrònic o burofax.

8. Quant triguem a respondre. La gestió del temps en l’escriptura i enviament de missatges forma part també de la informació que transmetem als nostres interlocutors.

L’escriptura, en els seus variats usos, porta també implícits uns missatges no estrictament verbals que condicionen el significat de les paraules. Per això, quan escrivim hem de tenir en compte, una vegada més, què diem, com ho diem i com ho transmetem. 

Accede al vídeo de Para Todos la 2 sobre la escritura