Com triomfar amb la presentació de treballs escolars

Arriba el final de curs, i és moment de presentar treballs, projectes de final de carrera, tesis. Alguns alumnes ho passen molt malament, especialment els més tímids. Les exposicions orals poden provocar nervis, perquè els estudiants es juguen una nota, tenen por de quedar en blanc o de fer el ridícul, i posen en joc la seva credibilitat davant els companys.

Tan important és dominar un tema com saber transmetre i convèncer l’audiència. A més, tant l’escola com a la Universitat només són un preludi d’allò que ens trobarem després en el món del treball.

Afortunadament, els professors en general cada dia són més conscients de la necessitat de desenvolupar les habilitats d’expressió dels alumnes. És molt important dotar-los d’eines tant per al confort emocional com perquè es comuniquin d’una manera eficaç. Així, podran convèncer i dirigir-se al públic amb unes tècniques que garanteixin que el treball arriba i que l’esforç invertit té un resultat positiu.

A continuació hi ha alguns consells per millorar la comunicació no verbal i fer presentacions brillants.

 

  1. Assajar tota la presentació. Ho farem procurant que tot sigui el més semblant possible a com volem que passi. En veu alta, cronòmetre en mà per controlar el temps, que és limitat, amb el guió o esquema, per preparar bé què diem i com ho diem. És útil visualitzar-nos en l’espai i en la situació on tindrà lloc la presentació real, i imaginar-nos la cara dels professors i dels companys. Si hi ha presentació electrònica, també cal tenir-la a punt.

 

  1. Preparar l’entrada en escena. És un dels moments clau de l’exposició, ja que transmetem una imatge de nosaltres mateixos, i és interessant reflectir seguretat i optimisme, ganes de ser-hi, il·lusió per presentar i defensar un bon treball. Ho aconseguirem entrant amb el cap alçat, buscant el contacte visual amb el públic, amb l’esquena recta i un somriure. Cal assajar l’entrada i repetir-la fins que surti de manera natural. Per contra, si entrem capcots, transmetrem preocupació, energia baixa, nul·la connexió amb el públic i falta de confiança en el resultat de la investigació i en les nostres habilitats com a oradors.

 

  1. La postura durant la presentació. Sempre que puguem, hem de fer-la drets i en una posició còmoda i natural, per tenir més visibilitat i energia, projectar millor la veu i estar més a prop del públic. En canvi, si ens asseiem darrere d’una taula, estem més lluny de l’audiència i a més tapem part del nostre llenguatge no verbal. Si no hi ha altra opció que estar asseguts, hem d’evitar quedar tapats darrere de l’ordinador.

 

  1. Gestos a evitar. Un excés de gesticulació denota nerviosisme i inseguretat: no és una bona idea jugar amb les mans, posar-les davant de la boca, a la cintura, tocar-se, creuar-se de braços o moure’ls massa. Cal evitar també posar les mans a les butxaques perquè dóna imatge de passotisme. Podem acompanyar la nostra exposició amb moviments suaus de braços, per recalcar les nostres idees. Els peus tampoc s’han de creuar, ni posar-los endins, sinó que han d’estar en contacte amb el terra i en paral·lel, per donar-nos una bona base que ens proporcioni estabilitat. Tampoc seria adequat seure a taula, per ser massa informal.

 

  1. Tenir cura la nostra imatge. Tot i que cada dia es vesteix de manera més relaxada en la major part de les escoles i universitats, cal tenir en compte que estem donant una imatge de conjunt i que el nostre aspecte també compta. Un estudiant net, polit i vestit de la manera adequada per a l’ocasió provoca reaccions positives al tribunal perquè està enviant missatges d’interès i de respecte per allò que està fent i pel públic. Això no vol dir que hagi de vestir-se amb un vestit molt formal. Però és recomanable que se segueixin les pautes que dicta l’escola i en cas de portar uniforme, ha d’estar impecable.

 

  1. Ús de suports tecnològics. Pot ser que la nostra presentació vagi acompanyada d’una projecció en una pantalla, en aquest cas hem de procurar no llegir el que va sortint per no quedar d’esquena al nostre públic, de tant en tant podem fer alguna referència o assenyalar alguna dada rellevant. Si hem d’escriure alguna cosa a la pissarra, intentarem ser breus per tal de no quedar d’esquena a l’auditori per un temps prolongat.

 

  1. Assajar el final. És moment de concloure i de deixar una bona impressió final. L’estudiant s’haurà de situar una altra vegada de cara, en la posició de partida i pronunciar la conclusió o el missatge de tancament que haurà preparat prèviament. Després del missatge, un silenci i un somriure amb un “moltes gràcies”.

 Si vius a Espanya pots fer aquest juliol cursos per aprendre les tècniques per a fer presentacions per a joves.

A Barcelona a Icómpani.

A Madrid a la Escuela Europea de Oratoria

 

treballs

Si vols saber més sobre les presentacions orals, mira aquest vídeo del programa A punto con la 2 de TVE (13/6/16).