Com aturar els usurpadors de paraula

Hi ha persones que no deixen parlar, et tallen, volen imposar la seva opinió, t’ignoren, busquen protagonitzar la reunió. Són els usurpadors de paraula. Tu et sents impotent, et desesperes, t’enfades, però no saps com respondre a aquest comportament egoista i egocèntric, dominant i presumptuós.
Vegem com tractar aquests contertulians, ja siguin amics, parella, companys de feina o cap.

En primer lloc els has d’observar per saber si ho fan volent o sense voler. Moltes persones tenen l’hàbit d’interrompre però no ho fan per imposar-se o per anul·lar-te sinó que simplement no coneixen l’art de conversar i, per tant, no estan entrenats en el profitós hàbit d’escoltar. Altres, en canvi, et trepitgen la intervenció per demostrar la seva superioritat jeràrquica, el pobre valor que atorguen al que tu dius i fas, i per imposar la seva opinió especialment si hi ha altres observadors.

"Em molesta que parlin mentre interrompo." Aquesta samarreta me la van regalar els meus fills, adolescents amb els que practico cada dia l’"art" de la conversa.

 

Els que ho fan de manera innocent i inconscient són persones centrades en si mateixes, en les seves experiències i les seves opinions. En general són mals escoltadors. No només no els importa el que diuen els altres sinó que ni tan sols perceben els intents de l’altre per intervenir, els senyals de cansament o avorriment. El resultat és que són molt poc seductors i no atrauen la gent sinó que la fan fugir. En ambdós casos podem observar aquest comportament i els seus símptomes associats:

  1. Solen iniciar ells la conversa, però no necessàriament. Només cal que comencis tu perquè ells irrompin parasitant les teves aportacions.
  2. Sempre fan anar l’aigua al seu molí. Interrompen qualsevol intervenció per opinar, afegir detalls de les seves experiències o explicar les seves anècdotes, demostrant així que tenen més coneixement que tu sobre el tema. La seva intenció és fer-te quedar com un ximple, poc original i mal informat perquè ells ja n’estaven assabentats abans.
  3. Converteixen la conversa en una partit de ping-pong. No hi ha una veritable conversa amb preguntes i comentaris sobre el que tu dius. Estan esperant que acabis de parlar per colar-te el que els passa, els agrada o fan ells…
  4. Et donen opinions, consells i solucions encara que no els n’hagis demanat cap.
  5. Tallen el que estiguis dient, per interessant que sigui. Canvien de tema bruscament perquè els ve de gust parlar d’una altra cosa o perquè els ha vingut una altra idea al cap encara que no tingui res a veure amb el tema.
  6. Intervenen només per tenir la paraula i ser visibles, encara que sigui a costa de repetir idees, portar la contrària o pixar fora de test.
  7. Sobreposen la seva veu a la teva per obtenir la paraula i apoderar-se del torn.
  8. No els importa parlar llarga estona en mode monòleg. No sembla afectar que l’altre no doni senyals d’estar seguint la conversa.
  9. Riuen de les seves pròpies bromes i comentaris davant el desinterès dels altres
  10. No perceben que tu els deixes sols en la conversa. Només després del teu llarg silenci de rendició paren i et diuen “Estàs molt callat! No dius res? “

Hi ha solucions?
Com ja deus saber, és difícil canviar als altres. Serà millor que entrenis tècniques per manejar aquestes situacions. Segons el grau d’intencionalitat que tingui el comportament del teu interlocutor i la relació que mantinguis amb ell, pots triar una d’aquestes tàctiques:

1. La més còmoda
Si no hi ha molt en joc, rendeix-te. Deixa que porti la veu cantant, deixa que s’apassioni en el seu monòleg i de tant en tant somriu i fes algun moviment de cap. Està tan concentrat en el seu discurs que no pot apreciar si estàs atent o no. Està gaudint perquè algú l’escolta, ha trobat l’interlocutor ideal. No t’esforcis a parlar ni a dir la teva, no li importa. Relaxa’t i deixa que es cansi.

2. La més esgotadora 
Si vols mantenir les regnes de la reunió intenta mantenir una dinàmica de diàleg, si t’ha interromput recondueix el tema quan puguis a base de ficar falca en les seves breus pauses amb frases del tipus:

  • Com et deia…
  • Com t’estava explicant abans…
  • És clar, per això et deia que…
  • D’acord. La meva opinió sobre això és que…
  • Tornant al tema…
  • Entenc el que em dius. Per centrar-nos en el tema…
  • Sí. Precisament, per concretar…
  • Doncs reprenent el fil de la conversa…

3. La més agressiva 
Si el teu rival és difícil no t’acovardeixis i prepara una bona defensa.

  •  Quan vegis indicis que vol intervenir, alça la veu per imposar-la sobre la seva.
  • Segueix parlant mirant desafiadorament als ulls.
  • No li concedeixis ni un segon de respir. No facis pauses. I si comença a parlar no callis.
  • Si esteu prop, posa-li una mà a l’avantbraç per aturar el seu impuls de liderar el diàleg.
  • Amb un to de veu tallant, utilitza frases com les següents: Deixa’m parlar, si us plau. No he acabat, si us plau respecta el meu torn. Si no em deixes acabar no podràs opinar amb coneixement de causa.

4. La més amable i pacient
Si és una persona important per a tu tingues paciència i tracta-la amb afecte. A poc a poc pots ensenyar-la a escoltar, a respectar els altres i a participar en una conversa de manera empàtica i també assertiva. Potser li faci efecte alguna frase pedagògica del tipus:

  • Et volia explicar que … però no m’has deixat acabar.
  • T’entenc però aquest no és el tema que estem tractant.
  • D’acord, però fixa’t que ens hem desviat del tema inicial.
  • Abans que em donis la teva opinió m’agradaria que m’escoltessis.
  • T’agraeixo l’opinió encara que jo només t’ho explicava perquè n’estiguessis al corrent.
  • Seria més pràctic que m’escoltessis i després fessis els teus comentaris i aportacions.

5. La menys educada 
Quan el teu rival és un pedant, un personatge amb ínfules de poder, un manipulador o un xuclador de protagonisme davant tercers, no et posis a la seva alçada. No perdis el temps ni l’energia. Si no has pogut evitar que t’hagi trepitjat el torn:

  • Mira cap a un altre costat, consulta els teus documents o el teu smartphone, fes dibuixets en un paper o agafa el diari.
  • Aixeca’t i deixa’l parlant sol.

Lamentablement aquests personatges estan presents en moltes escenes quotidianes i són realment molestos. Una bona educació en habilitats socials evitaria moltes converses desagradables i improductives. De moment, ens queda prendre consciència dels nostres propis hàbits per no caure en els mateixos errors que els usurpadors de paraula.