Com apropar-te a desconeguts

Quants cops ens han dit: “No parlis amb desconeguts”?

Potser perquè ens inculquen aquest comportament de prudència, quan som adults tenim certes objeccions a dirigir-nos als estranys.

Sempre que actuem dins d’un marc de seguretat mínima, tenir l’habilitat de parlar amb tothom pot donar-nos grans beneficis . La immensa majoria de les persones que ens trobem en la vida quotidiana, en els viatges o en els esdeveniments estan disposades a ajudar i a conèixer gent nova.

No obstant això, és bastant freqüent que per timidesa, per por d’una negativa, o a equivocar-se moltes persones no preguntin, no s’informin correctament, no demanin si més no alguna cosa que els fa falta (per exemple, un tovalló o un got net). I el més difícil: no s’atreveixin a apropar-se a una noia o noi que els agrada.

Com fer-ho perquè ens resulti fàcil i perquè els altres no marxin corrent.

Hi ha tres fases:
1. Preparació mental
2. Preparació física
3. Acció

Primera fase: Preparació mental

Un ha de saber quin tipus de relació vol establir i com vol que sigui percebut. Per exemple en l’entorn laboral he de saber en quin marc de comunicació em moc: respecte a la persona amb la qual vull parlar sóc un superior o un subordinat? En l’àmbit social, vull que em vegin com algú interessat a seduir o simplement a entaular una conversa o fer una pregunta? Podríem parlar d’un marc mental en el qual ens situem per tenir clar com hem de comunicar-nos.

Quin marc és l’adequat per apropar-nos a un desconegut? El de la relació cordial, al mateix nivell. Pensar que serem amics, que l’altra persona respondrà amablement. I per poder tenir un estil de comunicació d’amistat, què cal fer? Imaginar que em trobo amb un “vell amic”, amb una persona que ja conec i que m’agrada veure.

Segona fase: Preparació física.
Quan tenim el marc mental ben clar, el nostre estil de comunicació ha de ser coherent. Adaptarem els llenguatges verbal i el no verbal a aquests paràmetres. D’una altra manera, veuríem com els altres reaccionen d’una forma que no és la que volíem.

Hem de ser conscients que el nostre comportament previ afavorirà la presa de contacte. Cal tenir un comportament que no cridi molt l’atenció, provocativa, grollera o prepotent.
Si entro en algun lloc on hi ha molta gent, m’obro pas a  cops de colze, faig soroll, utilitzo un to de veu molt elevat… serà difícil obtenir una resposta positiva per part dels altres, que segurament ja m’hauran etiquetat de maleducada. Els hauré posat en guàrdia.
En canvi, podem afavorir una actitud oberta en els altres si nosaltres també ens mostrem oberts, cordials i afables.

Tercera fase: Acció
És important no dubtar en l’aproximació. No titubejar. Cal caminar amb decisió, parlar amb tranquil·litat i fermesa. És a dir, no caminar fent tombs al voltant de la persona o apropar-te en diversos intents com si tinguessis por.

Encara que hem de ser prudents i no causar molèsties. Per exemple, t’aconsellaria que no et dirigissis a algú si:

1. Està menjant.
2. Si està amb la seva parella molt encaramel·lats o concentrats en una conversa profunda.
3. Si veus que dos o més persones estan tractant un tema seriós, de negocis.
4. Si la persona té molta pressa.
5. Si està realitzant una tasca que requereixi molta concentració.
6. Si hi ha senyals visibles que vol passar desapercebut (ulleres de sol, gorra i auriculars i a més mira cap a terra o està en un racó de la sala.

Passem a l’acció. Estem en un espai públic, en una festa, en un esdeveniment professional… Com ho faig?

1. Mai intentis iniciar una conversa per l’esquena.
2. Evita l’esglai. No surtis de la foscor. No siguis brusc en el to de veu, en els gestos.
3. Mantingues una distància que no suposi una amenaça.
4. No et col·loquis frontalment o en un espai que li limitis la sortida. Es pot sentir acorralat.
5. Expressa alegria per veure-li, especialment amb el somriure.
6. No li miris tot el cos. I molt menys, l’analitzis. No li miris ni la seva bossa ni joies ni parts del cos que no siguin el rostre.
7. Mira’l atentament, pots allargar una mica el contacte visual i donaràs la sensació de que heu entrat en una relació d’amistat i confiança mútua.
8. No mostris pressa per anar-te però tampoc donis indicis de ser un pesat.
9. Si aquesta persona està caminant no intentis aturar-la. Tret que sigui una emergència. Posa’t al seu costat i comença-li a parlar.
10. Quan aquesta persona està asseguda, (en un banc del parc, en la graderia d’un estadi, per exemple, en un curs, o en una sala d’actes, en un avió.) El millor és començar a parlar girant una mica el cap, i per sobre de l’espatlla. El tronc es queda cap a davant.

Hi ha persones que tenen habilitat per establir aquests contactes casuals. Però unes altres ho passen francament malament. Practicant poden millorar. Com més practiquin més coneixeran les reaccions dels altres i més segurs se sentiran. Mereix la pena perquè d’aquestes  relacions esporàdiques en poden sortir parelles, interessants negocis o converses molt molt agradables.

Snapshot 1 (02-02-2016 12-10)

Accediu al video per saber com apropar-te a desconeguts.