Aixeca’t i parla o com fer presentacions en públic

Parlar en públic no solament requereix el domini de la paraula sinó també del llenguatge no verbal. Perquè el públic escolta i a més veu, observa a la persona que parla i es fixa en els seus moviments. Per això avui parlaré de la posició ideal per dirigir-nos a l’audiència.

Drets o asseguts?

En general és preferible estar dempeus perquè guanyem visibilitat, projectem millor la veu i ens podem apropar més al nostre públic. De vegades hi ha condicionants de protocol o tecnològics i ens hem de quedar asseguts darrere de la taula, però cada cop menys.

VASE

Durant un segons, de vegades el primer minut, ens mantenim dempeus en aquesta posició VASE. És una posició de partida i també de retorn, és la posició bàsica en tot moment. Si ens quedéssim així durant llarga estona la xerrada podria semblar monòtona o molt rígida i formal. Per això, buscarem el moviment a partir d’aquesta posició.
És millor estar quiet o en moviment?
Els conferenciants de moda i els esdeveniments de presentacions tipus TED prefereixen el moviment a la rigidesa, la naturalitat per damunt d’una excessiva formalitat.
També ha influït en això la tecnologia. Els micròfons inalàmbrics, la possibilitat de veure una pantalla i un cronòmetre en el sòl, permeten a l’orador molta més llibertat de moviment.

Els consells són, i en aquest ordre:

Entrem en escena tranquil·lament, mirant al públic i somrient.
Ens situem en la part més visible de l’escenari o de l’espai que tinguem: el més centrat possible i el més a prop possible del públic.
Puc apropar-me a les diferents zones del públic, si hi ha un passadís puc ficar-me una mica entre ell.
Si he de retrocedir, procuro no donar l’esquena i caminar sobre els meus propis passos.

Molt de moviment pot cansar o posar nerviós al públic?

Si es fa bé, no. Hi ha moviments molt repetitius que acaben sent molt pesats per a l’espectador, i a més són un reflex del nerviosisme o de la falta d’experiència del ponent. Però n’hi ha d’altres que donen dinamisme, naturalitat i denoten seguretat.

Els que hem d’evitar són els balancejos repetitius, els “passos de ball”, les caminades per l’escenari, els moviments de peus, cames i malucs en general.

Els que ens beneficien, en canvi, són els tranquils, oberts i tenen un sentit: ens apropen al públic, a la pantalla o al faristol.

Tenim una presentació preparada que volem projectar. On ens col·loquem?

Quan això succeeix cal tenir en compte que som un trio a la sala: pantalla, públic i orador. I cal facilitar-li al públic la visió tant de l’orador com de les imatges. Per tant:

• No donem l’esquena al públic
• Ens posem a un costat si estem tapant la pantalla
• Podem dirigir la mirada del públic amb el punter, amb el dit o amb la mirada
MWC

Imatge : reuters.com

Zuck

Imatge : americamagazine.org

 

I quins avantatges té el faristol?

Algunes:

• Pots deixar les teves notes i llegir-les o guiar-te amb elles.
• Et protegeix.
• Dóna més formalitat i solemnitat a l’acte.
• Té els micròfons incorporats.
• Pots tenir aigua, etc.

Obama-Sarko

Imatge : eleconomista.es

Però també alguns desavantatges, com podem veure en la imatge. Molts faristols no es poden regular i per a persones no gaire altes suposa una dificultat. En general l’altura mitjana de les dones és inferior a la dels homes, i sembla que la major part dels faristols estan dissenyats per a ells.
En alguns escenaris són més habituals que en uns altres. Els polítics són segurament els que més els utilitzen per a mítings i rodes de premsa però són cada vegada menys utilitzats en formacions, actes socials i empresarials i congressos.
protocoloalavista

 

Com ens acomiadem?

Tornem al punt de partida i en la mateixa posició en què hem començat ens acomiadem.

Snapshot 1 (19-01-2016 19-41)

Accediu al video per saber com parlar en públic.