6 errors de connexió amb la teva audiència

Quanta preocupació per elaborar un missatge creïble i convincent!  Elaborar el contingut d’una presentació és segurament allò que més temps ens porta, potser només és superat per la dedicació a donar-li forma, en paraules, en gràfics i en imatges. I és una tasca necessària, imprescindible, si volem oferir un missatge ben elaborat, que pugui convèncer i projectar una bona imatge de nosaltres com a professionals.

Doncs no és suficient. Encara que actuem en l’àmbit professional i com a experts en un tema, el públic ens percep i valora també com a persones. Com si no?

I és precisament en la vessant “humana” on el públic troba els motius per creure’ns, seguir-nos, simpatitzar amb nosaltres i deixar-se convèncer. Per perfecte que sigui el discurs, si falla la persona, no hi ha credibilitat. Per això, el comportament de l’orador és tan important com el seu missatge, el tracte que dispensa al públic és l’última baula que necessita connectar per guanyar-se la seva confiança. I diria que és indispensable, veiem per què.

Veurem errors que poden dificultar-te la connexió amb el teu públic.

Error 1. Ser cordial només a l’escenari. Tot allò que transmet la teva presència ha de resultar coherent amb la imatge que vols donar. El ponent graciós, simpàtic i proper que ha ignorat el seu públic abans de començar és percebut com fals i interessat. Per tal que la cordialitat i el bon humor es percebin autèntics han d’emanar de la persona en tot moment i no tan sols quan “actua”. Si tens l’oportunitat d’estar amb el teu públic abans de l’acte, en un còctel o mentre prepares tot, actua en el mateix to que utilitzaràs després. Aprofita els minuts previs quan la gent entra i es va asseient, per saludar-los. No et facis el “distret” consultant el mòbil o les teves notes.

Error 2. No predicar amb l’exemple. Si el meu discurs és sobre valors com la solidaritat, el treball en equip o el lideratge constructiu, l’empatia o el tracte excel·lent al client, jo he de ser el millor exemple d’allò que estic dient. La impostura s’enflaira a quilòmetres de distància i no són creïbles els discursos dissenyats per quedar bé i construir una imatge falsa. Recordo com un intel·lectual espanyol de renom, que sol parlar d’ètica, igualtat i solidaritat va protagonitzar un incomodíssim moment de tensió a la sala d’espera de TVE a Catalunya, exigint anar a plató abans que els convidats que el precedien (en un programa en directe) i protestant grollerament por la ubicació dels estudis. A sobre, va posar en qüestió la professionalitat de l’equip del programa davant d’altres convidats. Des d’aquell dia aquest personatge no té cap credibilitat per a mi.

Error 3. No haver-te preparat el discurs. Per molt que dominis el tema, es notarà que improvises, que el discurs està desordenat i que te’n vas per les branques.  O repeteixes una vegada rere l’altra la teva xerrada (que el públic segurament ja haurà vist a internet). És una de les majors faltes de respecte que pot rebre la teva audiència perquè significa que no dónes valor a l’acte ni t’importa la seva opinió. Desperta més simpaties un conferenciant novell preparat que un veterà que va de sobrat.

Error 4. Menysprear el públic. Alguns ponents senten autèntic plaer escènic i emanen energia mentre estan en acció, en aquest acte d’autopublicidad, egocentrismo i autocomplaença. Però un cop acabat el guió, abandonen el personatge i mostren la seva autèntica forma de ser. Fa uns mesos, vaig viure una situació que em va semblar vergonyosa. Un ponent havia estat animant els estudiants d’ADE d’una universitat, havia interpretat perfectament el rol del motivador, amb missatges positius, parlant-los de com n’eren, de meravellosos i de com havien de tractar els seus clients per fidelitzar-los i guanyar-se la seva confiança- Després de la conferència, molts esperaven per comprar els seus llibres i altres, pacientment, per poder fer-se una foto amb ell. Doncs el comentari que li va sortir espontàniament quan li van dir que hi havia estudiants esperant-lo per a la foto va ser: Si no hi ha més remei… estic fart de fotos, mira que és pesada la gent!

Error 5. Ser groller. Sabem que l’humor és un recurs de primer ordre, que explicar anècdotes és un encert segur, que posar exemples de la nostra experiència o de tercers pot il·lustrar allò que estem dient. Però algunes persones no són ni elegants, ni discretes ni gracioses en utilitzar aquests recursos. Parlar massa d’un mateix ens situa entre els egocèntrics; airejar temes molt privats pot causar  incomoditat a persones que no desitjaven assabentar-se’n; l’humor vulgar, obscè i discriminatori provoca vergonya aliena. Aquest és l’acudit que explicava un expert en presentacions a l’inici de les seves sessions: “Les presentacions han de ser com les minifaldilles: curtes. I si ensenyen alguna cosa, millor.” Automàticament, el públic femení i part del masculí aixecava una barrera infranquejable.

Error 6. No admetre preguntes o contestar-les malament. El bon comunicador mostra autèntic interès en les qüestions que preocupen als oients. És un bon moment per escoltar, prendre nota i comprendre tant els missatges favorables, com els desfavorables. La humilitat i la cortesia són sempre ben valorades: quan desconeixes alguna cosa i ho admets, quan valores l’opinió de qui t’ha interpel·lat encara que no estigui d’acord amb tu, quan et comportes educadament i dónes les gràcies per la participació del públic.

Imatge: Flickr (Tim Abbott)