Si hagués de fer ara mateix una selecció d’un candidat per a cobrir una vacant a la meva empresa, sens dubte, demanaria a tots els aspirants un currículum tradicional (CV) i un videocurrículum (VCV). Perquè m’interessa saber com és aquesta persona, fins i tot abans que conèixer la seva trajectòria acadèmica i professional.

Amb una gravació de no més d’un minut, em puc fer una idea de com és, com es comunica, quin és el seu aspecte, com és la seva personalitat, si és segura, tímida, simpàtica… Amb pocs segons, ens fem una imatge de la persona que tenim al davant i qualsevol detall pot ser decisiu. Igual que en l’entrevista personal. Però en l’entrevista, el candidat interactua amb l’entrevistador, pot adaptar la seva comunicació a la situació, sobre la marxa, i té més temps i més oportunitats per convèncer que és un bon candidat.

El vcv, en canvi, és una comunicació unilateral i un cop està enregistrat i enviat no hi ha modificació possible. Pot convertir-se en una magnífica targeta de presentació i una eina d’autovenda eficaç. Però pot ser que haguem errat de ple en la imatge que donem, que justament el monòleg davant la càmera posi més en evidència les nostres mancances i que tant el missatge verbal com tota la informació no verbal que donem no s’adeqüin a l’estil de l’empresa a la qual ens dirigim.

Per això, si heu de preparar un vcv, tingueu en compte aquests consells:

1. Prepareu molt bé el guió: doneu només les dades essencials, parleu d’allò que us diferencia i doneu un sol argument, però potent, que validi la vostra aptitud per al lloc que s’ha de cobrir.

2. Assageu tant com calgui la posada en escena. Heu de procurar aparèixer naturals i distesos.

3. Adeqüeu el missatge verbal, l’aspecte i tota la posada en escena al destinatari. Informeu-vos bé abans sobre l’empresa a la qual us dirigiu.

4. Si presenteu una autocandidatura, penseu molt bé quina imatge voleu transmetre i dissenyeu el vídeo en funció d’aquesta. Si no ho teniu clar, prepareu una intervenció el més correcta i neutra possible, apta per a la major part dels receptors.

5. Eviteu els muntatges massa complicats, de dubtós gust i que distreguin l’atenció. Aquí també, menys és més.

6. Busqueu el punt d’equilibri entre la formalitat que requereix aquest document i la simpatia que tant ajuda a obrir les portes resistents.

Podeu veure exemples i hi podeu penjar el vostre a www.tumeves.com