Gestos de seducció
dilluns, agost 3, 2009
Avui us explicaré una experiència molt personal. Com veieu a la foto del blog, que ara ja comença a ser una mica antiga, sempre he portat els cabells curts; en algunes èpoques, molt curts. L’octubre passat vaig decidir deixar-me’ls créixer i ara ja he aconseguit una mida que permet intuir una “mitja melena”. Per Nadal el meu perruquer i amic, Tony Romero, va suggerir de posar-me extensions i jo, no gaire amant dels invents ni de cridar l’atenció a través del pentinat, vaig anar eludint la resposta fins que al final em va acorralar. Sí, literalment em va deixar sense sortida i, divendres 31 de juliol, vaig sortir de la seva perruqueria amb una cabellera espectacular i una nova imatge lleonina i espetarrant.
No us podeu imaginar el munt de sensacions noves que he experimentat gràcies a aquest canvi. La primera, una mena de rebuig a implantar-me una cosa que no és meva; la segona, veure’m de cop i volta amb una altra fesomia; la tercera, haver d’aprendre a tocar-me els cabells, a apartar-me’ls quan em fan nosa (i me’n fan molta) i a activar tot el repertori de gestos de seducció que mai havia posat en pràctica i formen part de l’essència més femenina.
La meva mare em va tallar una fornidíssima trena l’endemà mateix de la primera comunió. Dona pràctica com era, prioritzava així la comoditat i l’eficiència per sobre de la pèrdua de temps que representava cada dia desembullar i cuidar una cabellera espessa i indomable. Mai més havia tornat a portar els cabells llargs, sempre evitant perdre el temps en foteses. I ara, el Tony, capaç d’entrar a l’inconscient de les seves clientes i de saber millor que elles mateixes què necessiten, em retorna de cop i volta una feminitat oblidada, estroncada abans d’esclatar.
Aquests dies de vacances, com una nena amb sabates noves, acarono i pentino la meva cabellera, provo pentinats, em compro clips i pinces que mai no havia tingut i descobreixo gestos en mi que mai no havia fet, però que sens dubte estavan programats, en estat latent esperant l’hora que els donés permís per incorporar-se al meu assortit particular de signes no verbals.
Comparteix:
dijous, agost 20, 2009 a les 21:26:23
Hola Teresa!
doncs penja una foto amb el nou look!
bon estiu i una abraçada!
dilluns, agost 24, 2009 a les 12:47:54
Doncs, jo que l’he vist aquest nou look, puc afirmar que està molt bé. I trobo el post molt autentic i molt adecuat. Felicitats!
dimarts, agost 25, 2009 a les 17:58:46
Hola Teresa,
Veus…, una mare pràctica que desprès del temps et fa recordar i retornar a la infantesa recordant aquest fet, fet que segur omple el teu entorn de noves maneres i missatges, de gestos nous que denoten altra trenna, altres inputs, missatges femenins oblidats.
Deduexo que en Tony ha estat encertat perquè es nota que estàs contenta, benvinguda aquesta alegria i els redescubriments de coses i gestos oblidats.
Félix.
diumenge, novembre 15, 2009 a les 14:04:41
Hola Teresa,
Secundo la proposta de Esther… Una foto amb el nou look!
A més, segur que s’observa una petita millora, i dic petita, ja que és impossible ser gaire més atractiva.
També t’he de comentar que soc un gran estudiós del llenguatge corporal i particularment del Sr. Obama; i saps, aquestes persones tant sublimes i brillants tenen un entrenament del seu subconscient que és el reflex del seu comportament.
Vull expressar que en tot entrenament tant personal com empresarial hi ha d’haver una part que modeli el nostre inconscient, ja que nosaltres soms el reflex d’aquest.
Felicitats i …
Enhora bona Teresa !!!
Joan López.
PD: També del 62!
diumenge, desembre 13, 2009 a les 10:03:01
Certifico que estas molt mes atractiva amb els cabells llargs, de fet no reconeixia la dona que vaig veure en les fotos de l’aula.
Un encert, felicito al Toni per treure de tu aquesta feminitat potser oblidada en favor de la practicitat. Sempre he pensat que no hi ha res de dolent en voler agradar als demes… jo intento educar a les meves filles en aquest sentit, es un dret i un deure fins i tot per un mateix. Tothom s’ha de sentir be, es part del benestar personal
dimarts, desembre 29, 2009 a les 13:24:59
Em quedo bocabadada amb els teus comentaris!
moltes gràcies per les teves paraules!
Tu i l’Àngel em vau ajudar moltíssim. Ultrapetons.