Ara que la majoria de nosaltres ens incorporem de nou al tràfec laboral, és un bon moment per reflexionar sobre el sentit que ha tingut el nostre descans. Potser estirareu un fil que us desembolicarà tota una troca. Les paraules del filòsof Francesc Torralba ens acompanyen en aquesta recerca:
Qui viu amb sentit no espera, amb ansietat, el divendres a la tarda; no centra la substància de la seva vida en les vacances, en les fuites: no té l’anhel d’evadir-se, de marxar, d’oblidar-se de si mateix. Viu cada jorn amb harmonia, com una possibilitat única, com una tasca que té encomanada. Això no vol dir, lògicament, que no valori el descans, la necessària interrupció, l’amable distensió, però no l’espera com el fi de la seva vida, sinó com una ocasió per restablir-se, per refer-se, per a prendre alè i tornar, de nou, a la lluita.
Als que voleu endinsar-vos en una cerca personal més profunda, us recomano vivament el llibre El sentit de la vida de Francec Torralba, Ara Llibres, Barcelona 2008.
Moltes gràcies, Jeroni, per recomanar-me’l. El llibre és una continuació de tot el que em vas transmetre al llarg del sopar. Saviesa. La paraula és saviesa. Plenitud. Consciència. Serenor en la inquietud de ser.
I ja et puc dir ara que és un llibre que em marcarà. Un tresor.