El Ministeri de Sanitat acaba de publicar la llista de recomanacions per evitar la propagació de la grip nova a l’entorn laboral la propera tardor.
Autoritats i empreses es preocupen per pal•liar els efectes que aquest virus pot tenir en l’economia de les empreses, en la salut dels treballadors i en el sistema sanitari.
I segurament haurem de ser cautelosos davant aquesta epidèmia i prendre totes les mesures preventives que calgui perquè incideixi el mínim possible en una economia ja molt castigada. Totes aquestes mesures proposades van encaminades a això. Però, us heu parat a pensar en els efectes secundaris de les dues últimes recomanacions?

• Mantenir-se a un metre de distància dels companys de feina
• No donar la mà

Què passarà si tothom compleix el precepte d’estar a un metre de distància dels companys de feina?
S’acabaran els cops a l’espatlla entre col•legues, s’hauran de fer les reunions de juntes amb la meitat dels integrants, es recomananrà utilitzar la videoconferència fins i tot per a les reunions a la seu i, s’acabarà qualsevol tocament, els d’intenció clara i els d’intenció dubtosa.
Què passarà si a partir de la tornada de vacances, ja no ens saludem donant la mà? S’acabarà un dels gestos que simbolitzen cordialitat, entesa, compromís, fermesa.
Ara sabem que una encaixada de mans diu molt del nostre interlocutor. Com ho farem per calibrar amb qui tractem?
Es poden produir situacions ben incòmodes, semblants a les produïdes pels desajustos culturals, quan dues persones tenen hàbits diferents o entenen la relació de manera diferent. Ens podrem trobar algun despistat que ens allargui la mà amb tota la bona intenció, en senyal de confiança, com ha estat fins ara, i nosaltres li haguem de denegar. Moment delicat perquè, si ens excusem, haurem d’explicar -no sense un sentiment de covardia- que és per por al contagi. Si, en canvi, fem com aquell que res i guardem la mà a la butxaca o darrera l’esquena, passarem per distants, poc cortesos i poc interessats en el negoci. Potser haurem d’adoptar altres formes de salutació i altres rituals. Poc coneixedora d’altres cultures només em vénen a la memòria, com a més asèptiques, la parsimoniosa inclinació dels orientals i el cinematogràfic “hau” dels indis amb la mà aixecada. Els petons a la boca, dels russos, queden, és clar, fora de tota possibilitat.
I pel que fa a petons, els petons socials vull dir, la llista no en deia res. Potser ja s’entén que si ens hem de mantenir a distància no ens podrem petonejar. Però potser caldria explicitar-ho, donada la tendència que tenen alguns i algunes a acostar la galta al primer/a que troben.
Qui sap si, gràcies a la grip nova, eradicarem una pràctica de l’entorn laboral que el protocol sempre ha vist amb mals ulls i que continua marcant diferències entre sexes. Per fi s’acabarà l’etern dubte de molts homes de si han de saludar amb petons una dona. I la incomoditat de moltes dones, que no tenen més remei que acceptar-los amb un complaent somriure.