Elogi de l’elogi
dilluns, abril 20, 2009
Fa uns dies, en Bernat Ciurana, de l’emissora Quart FM, em preguntava al seu programa “La taula de’n Bernat” per a què serveixen els elogis i si són una forma de seducció.
I tant que sí. Els seductors saben trobar aquelles paraules que parlen bé de nosaltres i que ens fan contents.
Quin és el secret d’aquestes paraules màgiques?
• Han de ser sinceres
• Han de ser oportunes
• Han de referir-se a alguna virtut o qualitat que valora el destinatari
• Han d’anar acompanyades del to i del gest adequat
• Els elogis poden ser també una mirada, un somriure, un gest de felicitació o d’èxit
Les virtuts de l’elogi són moltes:
• Són una manera de greixar l’engranatge de les relacions. Amb l’elogi creem un bon clima per a la relació, abaixem resistències i neutralitzem actituds oposades o agressives.
• Són una forma de reconeixement, a casa i a la feina. Cal que reconeguem la feina ben feta dels que ens envolten perquè tots necessitem sentir la nostra vàlua i l’estimació dels altres.
• Són una forma d’agraïment, especialment, si va lligat a una tasca que ens afecta. Sovint fem coses a canvi de res; només esperem un agraïment.
• Són una forma d’estrènyer lligams. Perquè entrem en sintonia amb aquesta persona, perquè se sentirà especial per a nosaltres i perquè normalment li vindrà de gust correspondre’ns.
Un consell per acabar: no oblideu els elogis justament per a aquelles persones que teniu més a prop i amb qui conviviu. La relació quotidiana és la que està més plena de friccions, desgast, cansament i rutina, i és la més mancada de màgia i de seducció.
Comparteix:
dissabte, abril 25, 2009 a les 19:53:25
…en un dels diccionaris etimològics de la llengua castellana de Joan Corominas, llegim que el terme “elogio” (i el mateix per al català “elogi”), és un terme pres del llatí “elogium”, relacionat amb “epitafi”, i “sentència breu”… També sembla que en baix llatí va prendre el significat de “lloança”, potser per influència del grec “eulogia”, elogi. En qualsevol cas la relació “elogi – epitafi” pot ser preocupant, inquietant, si més no.
Ara, això sí, de la lectura de L’ELOGI DE LA FOLLIA, d’Erasme de Rotterdam, i de l’ELOGI DE LA PARAULA, d’en Joan Maragall, que no se’n privi ningú!
diumenge, octubre 25, 2009 a les 18:10:58
Fantàstic !!,
M’ha agrada’t molt l’escrit, i em permeto ressaltar les últimes paraules. Estar atents i felicitar els petits bons actes de la gent més propera que ens envolta, en especial la família; els que fan cap a nosaltres mateixos, als altres o cap a ells mateixos. És granet a granet, de petits elogis també, com podem acompanyar-los a reafirmar i estimular el seu comportament i així contribuir a un mon més amable, constructiu i harmoniós .