Fa uns dies, en Bernat Ciurana, de l’emissora Quart FM, em preguntava al seu programa “La taula de’n Bernat” per a què serveixen els elogis i si són una forma de seducció.
I tant que sí. Els seductors saben trobar aquelles paraules que parlen bé de nosaltres i que ens fan contents.

Quin és el secret d’aquestes paraules màgiques?
• Han de ser sinceres
• Han de ser oportunes
• Han de referir-se a alguna virtut o qualitat que valora el destinatari
• Han d’anar acompanyades del to i del gest adequat
• Els elogis poden ser també una mirada, un somriure, un gest de felicitació o d’èxit

Les virtuts de l’elogi són moltes:
• Són una manera de greixar l’engranatge de les relacions. Amb l’elogi creem un bon clima per a la relació, abaixem resistències i neutralitzem actituds oposades o agressives.
• Són una forma de reconeixement, a casa i a la feina. Cal que reconeguem la feina ben feta dels que ens envolten perquè tots necessitem sentir la nostra vàlua i l’estimació dels altres.
• Són una forma d’agraïment, especialment, si va lligat a una tasca que ens afecta. Sovint fem coses a canvi de res; només esperem un agraïment.
• Són una forma d’estrènyer lligams. Perquè entrem en sintonia amb aquesta persona, perquè se sentirà especial per a nosaltres i perquè normalment li vindrà de gust correspondre’ns.

Un consell per acabar: no oblideu els elogis justament per a aquelles persones que teniu més a prop i amb qui conviviu. La relació quotidiana és la que està més plena de friccions, desgast, cansament i rutina, i és la més mancada de màgia i de seducció.

Es parla molt de la brillant oratòria de Barack Obama. Els seus discursos estan ben redactats, però aquests no serien res sense la seva mestria en la posada en escena.
Avui vull parlar dels seus gestos. Obama té un gest ferm però contingut, més rítmic que il•lustrador; en general obert encara que és freqüent que assenyali amb el dit apuntador o confirmi amb el puny gairebé tancat fent un cercle amb l’índex i el polze. Però és justament l’absència d’un tipus de moviment habitual en tots nosaltres el que li dóna més força i més poder de persuasió. El més destacable de la seva gesticulació és el control i la “netedat”: mai hi ha un gest involuntari; no existeix el gest del dubte o del error que s’intenta corregir, no hi ha símptoma de nerviosisme o d’inseguretat.
Podem dir que no hi ha en els seus discursos ni en les entrevistes o debats televisius -en terminologia del psicòleg Paul Ekman- ni un sol gest “adaptador”. Vegin tants vídeos d’Obama com vulguin: Alguna vegada es grata el cap? Es toca el nas? Es tapa la boca? Es col•loca la corbata? Dóna voltes a la seva aliança o es toca el rellotge? L’han vist tocant-se el coll?
Qualsevol d’aquests gestos i d’altres similars solen ser símptomes d’inseguretat, indecisió o simplement d’incomoditat. Són moviments pràcticament inconscients difícils de controlar. Són traïdors perquè ens delaten ja que donen una informació molt valuosa al públic sobre el nostre veritable sentir intern.
Els convido a observar un vídeo d’una entrevista a la candidata de les passades eleccions a la presidència francesa Ségolène Royal.

En l’entrevista podem apreciar la seva reacció gestual al adonar-se de la seva patinada contestant la pregunta sobre submarins nuclears. Encara que és interessant observar durant tota l’entrevista el control de la candidata francesa, poden dirigir-se directament al 1:58 minuts. En aquest moment, la credibilitat de Royal queda en dubte.
Vull transmetre ara als lectors d’aquest bloc un consell que sempre diverteix als meus alumnes: Si volen ser convincents, si us plau, no es toquin.