Noves formes de comunicació requereixen noves pautes de comportament. I el món modern ens posa en situacions noves que de seguida es converteixen en habituals i, per força, acceptades, agradin o no. El telèfon mòbil i l’ús d’internet són dos casos clars de com la tecnologia altera les formes de comunicació i, per tant, de com afecta les relacions i les normes de cortesia corresponent.

Es pot dir que avui, un no és d’aquest món si no navega per internet, no utilitza el correu electrònic o no té una bona xarxa social on line. I, com en totes les relacions, cal compartir uns codis, no només per a la comprensió mútua sinó també per obtenir la màxima fluidesa en l’intercanvi i, a més, establir relacions de confiança.

Per això era imprescindible el llibre de la Magali Benítez Cibermaneras (*). Perquè anar sovint a sopar a casa als amics o a uns quants casaments no vol dir necessàriament que ens hi comportem de manera correcta. I avui tots fem servir la xarxa però cada dia ens sorprenem del desconeixement de les normes de cortesia bàsica, fins i tot, entre els més veterans.

Tots, en algun moment, hem tingut una relliscada i hem quedat malament davant els nostre interlocutor (o molts!), tots hem utilitzat inapropiadament alguna dada o hem sigut poc eficients en la gestió de la informació que hi circula. També és cert que tots hem estat aprenents i especialment els que ja tenim una certa edat, n’hem après sense professor.

Fa set anys, vaig enviar un correu a unes quantes persones l’adreça de les quals vaig escriure en el camp “cc:” . Una d’elles era la Magali, que va tenir l’amabilitat de fer-me notar que aquella pràctica podia molestar els destinataris i em recomanava utilitzar el camp “cco:”. Ara la Magali posa al nostre abast la seva experiència en aquest camp (que és moltíssima!) amb un manual de referència que ens guia en aquestes relacions virtuals.

És important tenir-les en compte perquè, com en les relacions presencials, ens hi juguem la credibilitat, la imatge professional i la reputació. A més l’ètica i la bona educació han de ser més presents encara en un espai on sovint actuem en l’anonimat.

Internautes: estic convençuda que per experts que sigueu, hi trobareu consells útils i idees que no us havien ni passat pel cap. A més, de lectura fàcil i amena, amb exemples aclaridors; apte per als més novells.

(*)BENITEZ, Magali; Cibermaneras; Ed. Planeta

En aquesta època de suposada crisi (en tot cas, molt més profunda en els valors que no pas en l’economia) reconforta llegir històries de superació i generositat, d’empreses amb esperit, de projectes reeixits.

Si necessiteu una dosi d’optimisme, una raó per no defallir davant dels obstacles o, simplement, voleu saber com es pot arribar a ser el tercer productor de iogurts de Catalunya, llegiu la història de la Cooperativa La Fageda. Per totes aquestes raons i moltes més:

- Perquè la història és certa i resulta molt més apassionant que qualsevol novel•la.

- Perquè ens demostra que sí que és possible canviar el món.

- Perquè ens parla de professionals lluitadors, amb uns ferms valors i amb voluntat de servei que s’han convertit en referents en el món empresarial i en l’àmbit social.

- Perquè avui és un model d’esforç, sacrifici i tenacitat amb recompensa final.

- Perquè les històries personals que s’hi expliquen posen cara a cara la grandesa i la misèria dels humans.

El recomano especialment als lluitadors, als pencaires, als utòpics, als inconformistes, als que no estan mai satisfets, a les persones que viuen apassionadament i creuen que “el sentit del treball és un treball amb sentit.”

Hauria de ser lectura obligatòria per als rondinaires, pessimistes, passotes, crítics destructius, egoistes, trepes, mandrosos… ho deixo aquí.

(GONZÁLEZ, Dolors; La Fageda, història d’una bogeria: La Magrana - RBA Libros, SA.; Barcelona 2008)