Un serrallonga del segle XXI
dilluns, novembre 10, 2008
El “making off” de la minisèrie Serrallonga ens explica com perruquers, maquilladors, estilistes i actors, amb el suport d’historiadors, han fet un exhaustiu treball de recerca per fer més versemblant el relat, entre la realitat i la ficció, emmarcat al s XVII.
Molts esforços esmerçats a fer que els decorats i l’aspecte dels personatges s’acostin al que devien ser en la realitat. Però què passa amb la llengua? Sens dubte, ha merescut més atenció el vestuari que l’accent del protagonista. Serrallonga parla un català que no té res a veure, ni amb el català del s. XVII, ni amb el català de la Garrotxa actual.
Com pot ser creïble un Serrallonga que parla la mateixa variant que l’actual president de la Generalitat? No han trobat cap actor a Catalunya, a les mateixes Guilleries, que pugui encarnar el personatge amb un accent genuí? Com és possible que, entre els personatges, el virrei sembli més català que Joan Sala? No us grinyola que el bandoler parli en una accent diferent de la seva família -del seu propi fill!- i dels seus veïns i compatriotes? Què es valora als càstings a part de la cara?
Sentir-lo fa el mateix efecte que si el veiéssim cavalcant escoltant un mp3. No s’ha respectat la variant diacrònica, és clar: no sabem com sonava exactament el català de fa tres segles. Però respectem-ne almenys la sincrònica.
Tot plegat, una evidència més del poc rigor lingüístic que plana entre els professionals d’aquest país. I ens permet comprovar que la nostra societat no sap encara ben bé per a què serveixen els filòlegs.
Comparteix:
dimecres, novembre 19, 2008 a les 15:46:07
Després de llegirt-te em va semblar molt curiós llegir aquesta columna de Josep Maria Terricabras sobre Serrallonga.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=560980&idseccio_PK=1006
Això sí, la teva va ser la primera…
dimarts, desembre 2, 2008 a les 22:42:14
És una peli bonissima. Fotre’s amb l’accent es una tonteria de les mes grans, ja que aquesta peli tinc entès que estarà doblada en castellà per la estrena a madrid. I a més marxa per arreu del món: qui sabrà d’accents catalans? ës cinema! i una peli d’aventures! jejeje. Quanta gent va a veure les pelis en versió original? aquí a catalunya? i per l’interior? jejeje, has llegit mai shakespeare en anglès? uff quin pecat! pots unirte als argentins que es queixen com tu pel “Che” impecable d’en Benicio del Toro….Ves ves i agafa un actor de les guilleries, que després podràs no només criticar l’accent…jejejej
Molt bona!
Chao pescao!
dimecres, desembre 3, 2008 a les 09:56:43
Disculpa, Pescao, però què hi té a veure el futur doblatge de la sèrie amb el fet indiscutible que el càsting del prota és equivocat a nivell dialectal? No sé si el Benicio, essent porto-riqueny com és, aconsegueix fer creïble el personatge del Che en aquesta qüestió, però com a exemple més proper et proposo que miris ‘La Vida Abismal’ de Ventura Pons, on l’Òscar Jaenada (sí sí, el d’Esplugues de Llobregat), després d’un curro important que l’honora com a artista, és capaç d’impostar impecablement un accent valencià de l’Horta com el del propi Ferran Torrent. És clar que Ventura Pons és Ventura Pons. Si la serra de les Guilleries no és pedrera de bons actors, no veig per què això ha d’obstar que el director una sèrie que vol ser preuada parcialment pel valor històric del relat, sigui més solvent en el tema dialectal i ens faci creïble tot el conjunt (no sols als catalans, sinó també a qualsevol que es dignifiqui a sí mateix veient la sèrie en versió original i no doblada).
Molt interessant el blog.
Fins aviat.
dimecres, desembre 3, 2008 a les 16:01:34
…benvolguda Teresa, veient el to que prenen els comentaris a l’afer-Serrallonga no puc estar-me’n de demanar a la Marta un parell de coses:
-aquest ús que fas del termes “catalans”, a mi com a català no m’agrada; parla del que vulguis i opina el que creguis, però no generalitzis, si us plau.
-i això de que “es dignifiqui a sí mateix veient la sèria en versió original”: què significa?, veure pel·lícules en versió original o doblada és un senyal de dignitat?, qui la veu doblada és “indigne”?, “indigne” de què?… la dignitat, talment valor ètic, està molt, molt lluny d’aquestes qüestions que proposeu…
…a veure si no serà que algú està perdent els papers, i començant a barrejar la velocitat amb el tocino (o l’expressió no és del tot adient?). Si en Serrallonga aixequés el cap i veiés el panorama…
dimecres, desembre 3, 2008 a les 16:05:54
…i com que la correcció lingüística, a mi, em sembla força sagrada (que no del tot sagrada) afegir:
-diu “del termes “catalans” ” on ha de dir “del terme “catalans”";
-i diu “sèria en versió original”, on òbviament ha de dir “sèrie”… Disculpeu les errades.
dijous, desembre 11, 2008 a les 18:21:34
ara nem millor…….bravo. Ja era hora, a veure si evolucionem una mica i ens deixem de tanta parla antiga. El català és català i punt. En serrallonga, va viure per arreu de catalunya, i el seu accent era una barreja rara, no? jejejjeje a veure si no es vâlida aquesta, posats a dir i manifestar hipotètiques teories…..va pescao va…jejeje..tira i deixa el garrot ja…..Per cert, bravo Oscar Jaenada, pero una amiga valenciana meva tampoc li cola, pero ni li dona importancia….pero bravo oscar, estas brillant.