Veig als informatius de televisió el resum de la primera jornada de la convenció del partit demòcrata dels EUA. I puc veure, ara, sencer i amb calma, el discurs de Michelle Obama a youtube.

Sabem que els americans són els reis de l’espectacle, sabem que dominen les eines del màrqueting com ningú, que són experts en comunicació i que n’hem d’aprendre molt… Tota la convenció demòcrata n’és un bon exemple.

La primera jornada ha estat dissenyada magistralment: conté tots els ingredients necessaris per emocionar el públic presencial i per impressionar els telespectadors. Per poc que t’interessi el tema, l’espectacle capta l’atenció perquè està especialment pensat perquè en gaudeixin els seguidors incondicionals i impressionar aquells que encara no estan convençuts.

Un dels eixos clau de la imatge de qualsevol candidat nordamericà és la seva família. La imatge pública, la percepció que en té l’electorat, depèn en gran mesura de l’entorn familiar i de com actua aquest. Doncs així comença el gran show de la nominació de Barack Obama: amb la família al complet, l’equip perfecte per al millor candidat.

Els valors de la família també hi són representats per la presència de Caroline i Ted Kennedy. En el cas d’aquest últim jugant amb l’impacte produït per la reaparició en públic després de ser intervingut d’una greu malaltia: la imatge de la voluntat i la superació.

I als valors cal donar-los una pinzellada de tendresa -perquè arribin al cor- i de quotidianitat -perquè tothom s’hi pugui emmirallar-: El pare-candidat Obama apareix de sobte en una pantalla gegant connectat en videoconferència i es posa a parlar tranquil•lament amb les seves filles com si fossin tots a la cuina de casa.

Però el plat fort d’aquest primer dia és el discurs de l’esposa del candidat: Michelle Obama. Encarna en una sola persona tot allò que molts voldrien ser o voldrien tenir: esposa enamorada i al servei de la carrera del seu marit; mare entregada a les seves filles; filla que compleix els somnis dels seus pares (vegeu l’expressió d’orgull i felicitat en el rostre de la seva mare en molts moments de la intervenció), professional competent, culta, guapa i elegant. Què més es pot demanar? Que sigui una bona oradora. I és una excel•lent oradora!

Després de veure el discurs sencer ja ho tinc clar: jo voto Michelle Obama. (més…)