http://www.teresabaro.cat/2008/03/llenguatge-corporal-de-que-ens-parla/ Comunicación, oratoria, expresión oral, persuasión, seducción Fri, 14 May 2010 22:27:42 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0 http://www.teresabaro.cat/2008/03/llenguatge-corporal-de-que-ens-parla/#comment-26 Lester B. Mon, 10 Mar 2008 21:40:16 +0000 http://www.teresabaro.cat/2008/03/03/llenguatge-corporal-de-que-ens-parla/#comment-26 Aquest Philippe Turchet de qui parleu, ¿no és també l'autor d'aquell interessantíssim volum intitulat "¿Per què caminen els homes a l'esquerra de les dones?"? (Pagès Editors, Lleida 2007). És un llibre en què l'assagista planteja el fet que l'home i la dona estan vivint actualment un malestar amorós sense precedents... Què hi farem. Respecte del que goseu plantejar sobre què passaria si arribéssim a conèixer els darrers i ocults significats del nostre llenguatge corporal, o en definitiva, si l'enigma es dissolgués finalment, no sé si realment hauríem avançat gaire. Potser és bo continuar deixant al secret, a la relativament falsa llibertat de la ignorància algun espai. No volguem veure absolutament sotmés al determinisme del coneixement també l'encant de les relacions humanes, l'encant de la seducció, de l'atreviment, de la gosadia, de l'error, del desencant... En el fons del vostre text hi trobo massa voluntat de saber, massa determinisme anul·lador de la llibertat -ja ho he dit-... El cos potser encara tingui raons que la raó desconeix. Us felicito altre cop pel vostre bloc del que no fem res més que aprendre. Aquest Philippe Turchet de qui parleu, ¿no és també l’autor d’aquell interessantíssim volum intitulat “¿Per què caminen els homes a l’esquerra de les dones?”? (Pagès Editors, Lleida 2007). És un llibre en què l’assagista planteja el fet que l’home i la dona estan vivint actualment un malestar amorós sense precedents… Què hi farem. Respecte del que goseu plantejar sobre què passaria si arribéssim a conèixer els darrers i ocults significats del nostre llenguatge corporal, o en definitiva, si l’enigma es dissolgués finalment, no sé si realment hauríem avançat gaire. Potser és bo continuar deixant al secret, a la relativament falsa llibertat de la ignorància algun espai. No volguem veure absolutament sotmés al determinisme del coneixement també l’encant de les relacions humanes, l’encant de la seducció, de l’atreviment, de la gosadia, de l’error, del desencant… En el fons del vostre text hi trobo massa voluntat de saber, massa determinisme anul·lador de la llibertat -ja ho he dit-… El cos potser encara tingui raons que la raó desconeix. Us felicito altre cop pel vostre bloc del que no fem res més que aprendre.

]]>