Llenguatge corporal, de què ens parla
dilluns, març 3, 2008
Sabem que ens expressem a través del llenguatge corporal, que ho fem de manera inconscient en la majoria de les ocasions i que aquests missatges condicionen la nostra comunicació. L’investigador Philippe Turchet ho explica aixÃ:
El cos humà mai no fa moviments irreflexius, moviments que no tinguin un sentit concret. Cada acció, fins i tot la més Ãntima, modifica el metabolisme, fatiga i oxida el cos. Raó per la qual l’ésser humà mai no fa cap moviment sense que existeixi una raó per fer-lo. El moviment respon a una necessitat i permet la restauració d’un equilibri. Ara bé, una necessitat, per definició, està relacionada amb una carència o neix d’una insatisfacció.
Queda clar. Però som sensibles a aquests missatges que els nostre interlocutor emet? I si els rebem, els interpretem correctament? Encara ens queda un llarg camà per recórrer en l’aprenentatge conscient d’aquest codi. La majoria de nosaltres som analfabets per desxifrar el llenguatge no verbal i això suposa una limitació en les nostres habilitats. Però, què passaria si poguessim descobrir què s’amaga darrera de cada moviment?
Teresa Baró
Febrer 2008
Comparteix:
dilluns, març 10, 2008 a les 22:40:16
Aquest Philippe Turchet de qui parleu, ¿no és també l’autor d’aquell interessantÃssim volum intitulat “¿Per què caminen els homes a l’esquerra de les dones?”? (Pagès Editors, Lleida 2007). És un llibre en què l’assagista planteja el fet que l’home i la dona estan vivint actualment un malestar amorós sense precedents… Què hi farem. Respecte del que goseu plantejar sobre què passaria si arribéssim a conèixer els darrers i ocults significats del nostre llenguatge corporal, o en definitiva, si l’enigma es dissolgués finalment, no sé si realment haurÃem avançat gaire. Potser és bo continuar deixant al secret, a la relativament falsa llibertat de la ignorà ncia algun espai. No volguem veure absolutament sotmés al determinisme del coneixement també l’encant de les relacions humanes, l’encant de la seducció, de l’atreviment, de la gosadia, de l’error, del desencant… En el fons del vostre text hi trobo massa voluntat de saber, massa determinisme anul·lador de la llibertat -ja ho he dit-… El cos potser encara tingui raons que la raó desconeix. Us felicito altre cop pel vostre bloc del que no fem res més que aprendre.