El passat dia 7 de març vaig tenir el privilegi d’assistir a la presentació en societat de Dones d’empresa una nova associació de les comarques del Garraf impulsada per emprenedores, empresàries, executives i professionals independents.

Al final de l’acte i després de les càlides intervencions de la Sra. Laura Roigé – Presidenta de l’Associació de dones empresàries de Tarragona- i de Judit Collel – directora de cinema- vaig tenir l’oportunitat d’adreçar-me als assistents i compartir la meva experiència com a dona professional.

Benvolguda lectora, benvolgut lector, et proposo un joc:

T’invito a imaginar amb quin gest, quina mirada i quin accent vaig pronunciar aquestes paraules. Si ens coneixem, segur que em veuràs en cada frase, creuarem la mirada, et ressonarà la meva veu i endevinaràs el color de cada emoció. Si no em coneixes, en canvi, les paraules escrites passaran pel sedàs de la teva raó i enganyaràs els teus sentits: segurament pel camí s’hauran quedat molts matisos que només pot donar el cos i la presència. Però sens dubte tindràs la possibilitat d’imaginar-t’ho com et plagui.

Primer ho vaig dir i després ho vaig escriure; va sortir del cor i va passar pel filtre de la consciència en posar-ho sobre paper. Però si l’he transcrit és per l’ambició de conservar-lo més enllà del moment efímer i per la pretensió que pugui tenir sentit altres vegades per a altres persones. Verba volant, scripta manent!

Teresa Baró
Març 2008

Paraules de clausura de la Primera Trobada de dones empresàries, emprenedores i executives del Garraf

Sabem que ens expressem a través del llenguatge corporal, que ho fem de manera inconscient en la majoria de les ocasions i que aquests missatges condicionen la nostra comunicació. L’investigador Philippe Turchet ho explica així:

El cos humà mai no fa moviments irreflexius, moviments que no tinguin un sentit concret. Cada acció, fins i tot la més íntima, modifica el metabolisme, fatiga i oxida el cos. Raó per la qual l’ésser humà mai no fa cap moviment sense que existeixi una raó per fer-lo. El moviment respon a una necessitat i permet la restauració d’un equilibri. Ara bé, una necessitat, per definició, està relacionada amb una carència o neix d’una insatisfacció.

Queda clar. Però som sensibles a aquests missatges que els nostre interlocutor emet? I si els rebem, els interpretem correctament? Encara ens queda un llarg camí per recórrer en l’aprenentatge conscient d’aquest codi. La majoria de nosaltres som analfabets per desxifrar el llenguatge no verbal i això suposa una limitació en les nostres habilitats. Però, què passaria si poguessim descobrir què s’amaga darrera de cada moviment?

Teresa Baró
Febrer 2008