http://www.teresabaro.cat/2008/01/quan-les-mans-parlen/ Comunicación, oratoria, expresión oral, persuasión, seducción Fri, 14 May 2010 22:27:42 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0 http://www.teresabaro.cat/2008/01/quan-les-mans-parlen/#comment-25 Lester B. Thu, 24 Jan 2008 21:36:15 +0000 http://www.teresabaro.cat/2008/01/16/quan-les-mans-parlen/#comment-25 ...a propòsit de les mans, recordo com si fos ara, una ocasió en què en el decurs d'una xerrada duta a terme per una noia força jove, l'audiència, o bona part d'ella, quedà fascinada des del primer moment per la dansa tant de les mans com dels dits de l'oradora. Si voleu que us digui la veritat, ara no recordo pas el contingut, el tema que diuen ara, de la xerrada -potser alguna cosa sobre fenomenologia de la religió-però del ball seductor d'aquells dits llargs, ben cisellats per un artesà subtil, sí que en tinc record. De fet tinc present que a la mà dreta, a estones, hi sostenia un llapis que feia moure, amb un ritme precís, davant les capficades mirades dels oients que només tenien ulls per seguir l'onatge d'aquells dits. Potser sí que, com vostè diu en el seu article, cal molta cura respecte del que fa referència a les mans, sobretot si, com en el cas que us comento, l'oradora les tenia tan belles que acabaven concentrant tota l'atenció de qui se suposava que havia anat a escoltar-la per d'altres motius. Clar que, potser la bellesa dels moviments de les mans d'una jove ja valen per si sols tot l'or del món. Us felicito pel vostre bloc. …a propòsit de les mans, recordo com si fos ara, una ocasió en què en el decurs d’una xerrada duta a terme per una noia força jove, l’audiència, o bona part d’ella, quedà fascinada des del primer moment per la dansa tant de les mans com dels dits de l’oradora. Si voleu que us digui la veritat, ara no recordo pas el contingut, el tema que diuen ara, de la xerrada -potser alguna cosa sobre fenomenologia de la religió-però del ball seductor d’aquells dits llargs, ben cisellats per un artesà subtil, sí que en tinc record. De fet tinc present que a la mà dreta, a estones, hi sostenia un llapis que feia moure, amb un ritme precís, davant les capficades mirades dels oients que només tenien ulls per seguir l’onatge d’aquells dits. Potser sí que, com vostè diu en el seu article, cal molta cura respecte del que fa referència a les mans, sobretot si, com en el cas que us comento, l’oradora les tenia tan belles que acabaven concentrant tota l’atenció de qui se suposava que havia anat a escoltar-la per d’altres motius. Clar que, potser la bellesa dels moviments de les mans d’una jove ja valen per si sols tot l’or del món. Us felicito pel vostre bloc.

]]>