La setmana passada vaig tenir la sort de viatjar a Santa Cruz de Tenerife. La Asociación para el desarrollo integral de las mujeres “Mercedes Machado” ha cregut, amb encert, que per lluitar per a la igualtat de drets s’ha de donar recursos a les dones perquè puguin fer-se sentir i enfrontar-se al món professional amb totes les eines necessaries, competint en igualtat de condicions que els homes.

Aquest curs amb una durada de vint hores, tenia tres objectius principals:

1. Adquirir seguretat i evitar els efectes dels nervis i del pànic escènic
2. Aprendre tècniques per a una expressió en públic correcta, amena i eficaç
3. Que cada dona es conegués a si mateixa per prendre consciència de la imatge que projecta i modificar-la si és necessari

Aquest últim punt és d’especial importància en aquest cas, ja que les alumnes van poder apreciar clarament les característiques de la seva expressió corporal, paraverbal i verbal: en molts casos, es van adonar de la inseguretat que expressaven malgrat tenir les idees molt clares, arguments sòlids i una gran valentia personal.

Ens vam adonar de seguida que l’educació que hem rebut no fomenta l’expressió directa, ni el to convincent, ni el raonament categòric. En general hem sigut educades per a la discreció, la bona educació, l’elegància, la feminitat mal entesa i, fins i tot, la docilitat i la submissió.

Tot i que la nostra generació sembla haver-se lliurat de la discriminació en el si de la família i de l’escola, algunes actituds sobreviuen a través del llenguatge. Les dones encara s’espressen millor entre elles i en privat que en públic; tenen grans dots de comunicació però poques vegades les utilitzen per dirigir, liderar, defensar les seves idees o ocupar l’escena mediàtica. Quan una ho fa, se la titlla de massa agressiva o se la jutja erròniament de masculina.

Al taller de Santa Cruz de Tenerife vam dedicar una part del temps a analitzar com el llenguatge verbal és una eina no només per expressar els nostres pensaments sinó també per canviar el nostre món interior, les nostres creences i actituds. El llenguatge que utilitzem és un mirall del que som: experiències, història transmesa de generació en generació, personalitat, actituds davant la vida, ideologia, etc.

““Si canviem el llenguatge modificant la imatge reflectida cap a l’exterior, canviem el món interior. “

La màgia d’aquest reflex és que es produeix en dos sentits i, si canviem el llenguatge modificant la imatge reflectida cap a l’exterior, canviem el món interior.
A partir d’aquests canvis individuals i interns, a més, podem influir en el món que ens envolta, aportant, cada cop que prenem la paraula, un gra de sorra a una societat més justa, simplement sent més conscients del que diem.

El punt final del curs el va posar l’Ana, membre de la Asociación “Mercedes Machado” i professora de Geografia i Història. Ens va fer reflexionar sobre el sexisme en el llenguatge; sexisme que trascendeix cada dia a la realitat a través fins i tot de les mateixes dones, que utilitzem expressions discriminatòries sense adonar-nos-en.

El castellà, igual que la major part de les llengües que coneixem, no pot evitar ser el testimoni de la història. També per a mi va ser difícil evitar el genèric masculí davant d’aquest grup de 25 dones: el costum és poderós; les inèrcies, difícils de canviar. Però cal posar atenció a tots els detalls de la parla i descobrirem injustícies i actituds més propies de l’Edat Mitjana que del nostre temps. Vegeu aquest apunt que l’Ana va extreure d’un llibre d’Història:
“Els iroquesos es desplaçaven totes les primaveres en busca de bisons, duent amb ells les seves dones, nens, tendes i estris.”

Homes i dones d’avui tenim el repte d’adaptar les nostres llengües mil•lenàries a les societats modernes que les parlen i deixar de transmetre valors i actituds ja obsolets.

Teresa Baró
Novembre 2007