Pujar a un taxi a Barcelona és jugar a la loteria. Hi ha tantes possibilitats de tenir un trajecte plàcid com que et toqui la grossa.

Quantes vegades us heu trobat amb un taxista cortès i discret, que respecta el curs dels vostres pensaments?

De vegades, però, poden optar per amenitzar-se/nos el trajecte amb música. En això es pot arribar a límits insospitats de mala educació. Penseu que exagero? És perquè no us hi heu fixat.
La incultura musical i l’analfabetisme acústic potser no es poden evitar, però a mi m’és igual com fa vibrar totes les cèl•lules del seu cos algú que no és ni parent ni amic: si prefereix alegrar-se el dia amb una versió heavy de “dónde estará mi carro”, posem per cas, és cosa seva. Allà ell. Ara bé, igual que les persones civilitzades saben perfectament (és qüestió de mínims) que no poden anar fent pets en espais tancats que comparteixes amb altra gent o no poden tenir l’entorn on viuen com una cort de porcs, han de saber que el so també contamina. Contaminació acústica, se’n diu.

Em pregunto si els taxistes reben formació, com reben els treballadors de les empreses que es preocupen per captar i per fidelitzar clients, en atenció a l’usuari. La reben conductors d’autobús, funcionaris de tot tipus, treballadors de totes les categories.
El taxista no, pel que sembla.
Però és que deuen pensar que no els cal. De fet, juguen amb avantatge: un cop ets dintre el vehicle, ja ets a les seves mans. Els necessites.

Quan agafes un taxi és perquè tens pressa, o estàs molt cansat, o no hi ha un transport alternatiu, o vas molt carregat. En aquestes condicions, qui té ganes de queixar-se i buscar brega?

Una amiga meva que encara és més dependent dels taxis que jo podria escriure un llibre de les coses que li han arribat a passar fent ús d’aquest servei. Una vegada, va trobar-ne un que escoltava música clàssica. Ella, sense poder-se’n estar, li mostra la seva grata sorpresa. Reacció de l’home: s’indigna que ella se sorprengui d’això!

Val més callar i mirar d’arribar tan aviat com puguem al nostre destí. Això sí, proveïts d’un mp3 o, si voleu silenci, d’uns bons taps de cera. L’altra possibilitat, deixar aquest taxi i buscar-ne un altre, avui dia a Barcelona, és del tot inviable.