Ahir, en finalitzar el curs de Presentacions Eficaces a Talavera de la Reina, vaig sentir el càlid reconeixement dels meus alumnes: vint-i-tres inspectors i inspectores de sanitat que amb freqüència han d’impartir formació, presentar projectes, assistir a congressos i relacionar-se correctament amb els inspeccionats. Vaig sentir que, en les 8 hores de curs, havíem obert nous camins i caminat un bon tros. Un camí de coneixement per a un col•lectiu amb necessitats específiques i una via de desenvolupament individual, en què cadascú traurà el millor d’ell mateix per progressar en els àmbits laboral i humà.

Sembla molt ambiciós però en realitat és el que hem d’esperar de qualsevol ensenyament: eines que ens permetin ser com ja som però amb més recursos per dirigir les nostres vides, tant en allò més quotidià com en allò més transcendental.

L’entrenament en grup parteix del domini d’unes habilitats comunes i una necessitat compartida, però tenint en compte la diversitat i la idiosincràsia de la comunicació de cadascú.

José Antonio, el primer a exposar-se a l’anàlisi minuciosa de les seves habilitats de comunicació, gràcies als exercicis, es va conèixer millor a si mateix i va poder apreciar els canvis que es produïen en la seva imatge amb tècniques d’immediata aplicació. El més fructífer és que de la seva experiència van aprendre tots els seus companys, aplicant-ho cada un a la seva manera de ser i d’expressar-se.

Després d’ell, Susana, Luis Angel, Jesús, Consuelo, les Soledades, Mariví, Pedro Pablo, Dámaso… tots els assistents al curs em van permetre guiar-los en aquesta exploració conscient d’ells mateixos.

És costum, i també necessari, que s’avaluï el professor al final d’una acció formativa. M’agradaria que també el professor pogués valorar la participació dels alumnes, la qualitat de les seves aportacions, la disposició per aprendre, el grau d’interès mostrat i el tracte cap al professional, entre moltes altres coses. Perquè, com en tota comunicació, el resultat és fruit de la intervenció de totes les parts.
Quan els alumnes tenen una actitud oberta, el curs deixa de ser una simple formació per convertir-se en un veritable entrenament col•lectiu, en què el professor és el primer alumne.

Teresa Baró
Octubre 2007

Comparteix:

facebook twitter

Articles
3 comentaris