Establim relacions amb els altres a través de la nostra forma de comunicar-nos. Aquest procés es produeix gràcies a diferents codis que entren en acció simultàniament. El llenguatge corporal, el nostre aspecte, la veu i el que diem formen un complex entramat de senyals que el nostre interlocutor descodificarà segons els seus propis filtres. La major part d’aquest procés és inconscient. És més, no podem no comunicar. Pel simple fet d’existir estem emanant permanentment informació, voluntàriament o involuntària. La meva expressió del rostre, la posició del cos o el meu vestit estan transmetent emocions (o manca d’elles), actitud, estatus social, etc. O sigui que fins i tot sense voler-ho, passem missatges a altres persones. En el cas de voler comunicar un missatge, com sabem que transmetem el que volem transmetre? Com podem estar segurs que el nostre interlocutor o el nostre públic ha percebut exactament el que volíem transmetre nosaltres?

De tots els llenguatges utilitzats en la comunicació humana, el que s’utilitza més conscientment és el llenguatge verbal: les paraules. Sovint creiem que les paraules formen la totalitat del missatge. No obstant això, s’ha demostrat que aquest és justament el que menys pes té en la comunicació humana. El llenguatge corporal i la veu tenen més del 90% del pes en la comunicació. En no poques situacions, aquests arriben fins i tot a invalidar el que diuen les nostres paraules.

L’idioma que utilitzem per comunicar-nos és un instrument molt complex, però al mateix temps, molt imperfecte. Les paraules són el contingut del missatge. La gesticulació i el to de veu creen el context necessari perquè adquireixen tot el seu sentit. De tot el que estem dient deduïm que a major coneixement d’aquests llenguatges, major control tindrem sobre la situació de comunicació. Per dues raons:

1. Reconèixer conscientment els gestos del nostre interlocutor ens permetrà desxifrar conscientment els missatges que ens transmet. Serem molt més sensibles a determinats codis i obtindrem informació molt més elaborada.
   
2. Podrem utilitzar a voluntat aquests llenguatge per obtenir dels altres les respostes desitjades. No oblidem que el comunicador eficaç és el que provoca en els altres les reaccions que s’ha proposat. Dit en paraules de PNL “El significat de la comunicació és la resposta que vostè obté.”

Tots tenim molts filtres naturals útils i necessaris que ens guien en els nostres comportaments i en les nostres decisions: valors, creences, conviccions. El llenguatge també és un filtre. Pensem a través del llenguatge. Elaborem judicis, formulem idees, expressem opinions a través del llenguatge. És un mapa dels nostres pensaments i experiències; trasllada la realitat a un nivell subjectiu i personal.

La paraula amor, no significa el mateix per a una persona que per a una altra, ni tan sols per als membres d’una mateixa parella. Quan li dic a algú t’estimo, com sé que entén exactament el que desitjo expressar-li? Quan proclamo això és injust, de quin tipus d’injustícia estic parlant; en què em baso? Qui té raó? Cadascú la té dins de la seva pròpia realitat. Cada un de nosaltres s’expressa en funció de les seves experiències, la seva educació, i el seu domini del llenguatge. El llenguatge és a la vegada, un reflex d’una manera de veure el món i un instrument que crea realitats per als altres.