14 de juny de 2007
divendres, juliol 6, 2007
Aeroport de Jerez. Atrapada en el retard de dues hores i mitja, penso en l’experiència d’aquests dos dies a la ciutat andalusa.
He vingut a impartir un curs d’habilitats de comunicació per als membres de la delegació d’una consultora catalana.Als professionals de la delegació de Jerez s’hi incorpora un membre de la delegació de Madrid. Un dels temes del programa és “com comunicar una imatge d’empresa coherent”. La missió també és comprovar si existeix realment un estil propi de l’empresa, si hi ha una manera de fer pròpia que els identifica. Difícil. No fem una investigació a fons sinó que partim de la simple observació: jo vinc de Barcelona, tinc una visió d’ells i ells en tenen una altra dels seus companys quan van a la central de Barcelona.
|
“Els de Barcelona són més informals” |
En la indumentària, més que punts en comú, observem diferències: els de Barcelona són els més informals. Es poden permetre anar a treballar amb bermudes i xancletes (de veritat s’ho poden permetre?). A Jerez fa molta més calor que a Barcelona però a ningú no se li acudeix que la indumentàriade platja sigui l’adequada per anar al despatx. La raó no és que Barcelona sigui una gran ciutat. Madrid encara és més gran i allà l’aspecte es cuida molt. Els consultors que s’acaben d’incorprar a Jerez s’han arribat a sentir ridículs quan van a la central catalana perquè van massa mudats.
La direcció de l’empresa no vol imposar normes que limitin la llibertat personal, però s’adona que la diversitat en els estils i en el grau de formalitat impedeixen definir quina és la imatge del col·lectiu de l’organització. Es pot arribar a trobar un terme mig que sigui còmode per a tothom? Es pot definir un estil perquè la imatge de les diferents delegacions i, en general, de tots els integrants de l’empresa sigui coherent?
Proposo que es tinguin en compte els següents criteris:
· imatge professional adequada al sector: es tracta d’una consultora però els seus clients són administracions públiques
· comoditat per a les diferents ocasions que es poden plantejar en un dia: reunions amb clients, formació, reunions internes, tasques de recerca, visites sobre el terreny, etc.
· fàcil adaptació a l’interlocutor: des de càrrecs d’alt nivell a tècnics
· seguiment dels mateixos criteris a totes les oficines, encara que cada lloc té els seus “usos i costums”
Per aconseguir això cal consensuar en tot l’equip uns mínims exigibles de formalitat i confiar en el sentit comú de cada persona per a l’adequació a cada situació.
En cas que tinguem dubtes de l’existència d’aquest sentit comú, cal formar les persones en el llenguatge de la indumentària: malauradament no tothom coneix la importància d’aquest llenguatge ni les repercussions que pot tenir en les nostres relacions amb els altres i tenir en compte la idiosincràsia de l’estil de cada zona.
Comparteix:
dijous, juliol 19, 2007 a les 16:15:21
Bona tarda:
Abans de tot, felicitats pel naixement de la nova criatura. Vull dir, per la posada en marxa d’aquest bloc tan ambiciós i que espero que funcioni molt millor del que pretens.
Entrant en el meu comentari sobre el la teva proposta de cara a aquesta empresa, estic d’acord, tot i que em pesi, que cada empresa ha de tenir una imatge que s’ajusti al seu sector i als seus interlocutors. Per això jo intento, en la meva professió d’advocat, i tal i com tu també proposes, combinar la meva indumentària en funció de la meva agenda diària. Procuro vestir-me més informal si sé que estaré al despatx i no rebré visites, sense caure en el desmanegament; i més formal quan es tracta de rebre clients, contactar amb col·laboradors i, no cal dir-ho, quan he d’anar a judici.
El que veig més complicat és uniformitzar els criteris en funció dels territoris. A mi m’agrada la diversitat i considero que si la gent de Jerez vesteix molt formal, ho fan perquè ho consideren oportú. Per això no haurien de sentir-se ridículs. I si s’hi senten, aleshores potser s’haurien de plantejar de flexibilitzar les seves convencions. No per assimilar-se als de Barcelona, sinó perquè entenen que es pot treballar d’una altra manera a com es feia en el segle XIX, no?
Aquesta és la meva humil opinió.
Roger
dilluns, octubre 1, 2007 a les 15:48:10
Felicitats Teresa, per fer aquest salt !!!
Crec que serà molt útil per tots.
Estaré per aquí dialogant.
Isabel
dilluns, octubre 1, 2007 a les 17:09:07
Moltes felicitats per l’estrena del teu bloc. M’agrada.
Prometo seguir-te, ara que et fas més propera a tots, tan tímida tu.
Isidre
dilluns, octubre 1, 2007 a les 18:30:35
Felicitats Tresa,
Vas comentar abans de l’estiu que faries un bloc i, ja el tens fet !!!
He fet una mirada, i hi han coses interessants.
També estaré per aquí, quan pugui, mirant i comentant coses.
Repeteixo, felicitats
Enric
dilluns, octubre 1, 2007 a les 21:04:49
Bones Teresa!
Bones Teresa!
Moltes felicitats pel teu blog, estaré encantada d’anar-te seguint i així de pas, seguir aprenent.
Com pots imaginar-te, la meva feina de política a l’oposició, m’ocupa moltes hores de feina, però tingues per segur que et visitaré.
Et dono les gràcies per tot el què vas fer per mi. Vaig aprendre tant i tant! T’he anotat l’adreça del blog que vaig fer per la campanya, allà hi trobaràs el discurs de presentació. Mira-te’l. Mira’l bé i compara’l!!! Vas guardar les cintes del curs. Sé que quan ens el mirem crítiques, hi ha molt a millorar, però si te’l mires veient tot el que vaig aprendre de tu, crec humilment, que et sentiràs orgullosa d’aquesta alumne que només feia carotes. Bé no m’allargo més. Queda pendent veure’ns i mentrestant molta sort en el teu nou blog.
Marta Martí